El 20N

L’actual democràcia espanyola i catalana és de baix perfil, tant pel que respecta a la defensa del poble com pels seus polítics. Massa sovint ens diuen que aquest sistema democràtic és el sistema menys dolent i que l’alternativa és la dictadura. Francament crec que el que ara toca és ensorrar aquest sistema mal anomenat democràtic on el polítics, tots sense excepció, no és qüestionen un sistema que està enviant a la precarietat cada dia a una major part de la nostra societat. De fet, hem passat de la dictadura militar a una dictadura dels mercats que fan servir els nostres diners per engreixar els mercats financers i rescatar i recapitalitzar els mateixos bancs que ens escanyen dia a dia.

Els polítics catalans i espanyols s’haurien de dedicar a respresentar el poble i no esdevenir mers lacais del sistema financer. Ja han aconseguit ser la casta política que fa la feina bruta als mercats com feien abans els militars. Arribats a aquet punt no em veig amb cor de donar-lis el meu vot. Fins que no aparegui un partit amb prou valentia per qüestionar el sistema seguirem sent esclaus del mateix. Així que votaré en blanc esperant una revolta popular per trencar l’actual sistema polític mal anomenat democràtic.

I a aquells que em demaneu el vot per ERC, la resposta és clara, després de donar suport al govern espanyol no entenc amb quina credibilitat us atreviu a demanar el vot si sou partícips actius de la situació de precarietat actual i, a més, mai heu qüestionat el sistema.

L’Ajuntament de Barcelona vol tancar webs

L’anunci de la regidora Assumpta Escarp de denunciar a la fiscalia diverses webs “antisistema” com Kaos en la Red per que es procedeixi al seu tancament, és simplement vergonyós.  Els socialistes és creuen que, amb la seva etiqueta de “progres”, estan tocats pel dret diví de dur a terme les polítiques més reaccionaries possibles. Uhi si ho hagués fet qualsevol altre partit…

Potser que es dediqui a investigar com pot cremar un cotxe de policia, a 15 metres dels manifestants i amb una barrera de policies davant. I que feia amb les finestres obertes? Potser que l’Ajuntament canviï de proveïdor… no?

Solidaritat Catalana

Molts companys m’han demanat que ingressi a Solidaritat Catalana, i després d’un gens curt període de reflexió he decidit que no ho faré.

Per mi Solidaritat és actualment el projecte polític amb més cara i ulls dels que hi ha i, de fet, trobo que és la única possibilitat perquè l’independentisme torni a ser present al Parlament. De fet, tenen el meu suport i òbviament el meu vot, així com els de tots aquells que estic convençent.

Un dels grans actius que hi veig és força gent que conec i estan posats, i realment són sincers i capacitats. L’aposta transversal és també una de les gràcies del projecte. Tot i això trobo que aquest és el gran risc, donat que hi trobo a mancar una implicació notòria del que seria l’esquerra independentista en el projecte. Crec que s’està perdent una gran oportunitat i les organitzacions de l’esquerra independentista haurien de fer una reflexió a fons, ja que em consta que des de Solidaritat s’ha intentat.

Aquest “desequilibri” és el que “desmotiva” per fer una passa tant important com implicar-te activament en un partit polític amb el temps, sacrifici i dedicació que això suposa.

Des d’aquí desitjo el millor per Solidaritat i que torni l’independentisme amb la major de força al Parlament! segur que així serà.

Esquerra s’equivoca

Uriel Bertran ha anunciat que deixarà de ser conseller nacional d’Esquerra després que l’únic representant d’ERC a la Mesa del Parlament i president de la Cambra, Ernest Benach, s’hagi oposat com la resta de grups a admetre a tràmit la Iniciativa Legislativa Popular alternativa per forçar un referèndum d’independència.

ERC no ha trigat rés en conviadar-lo a plegar de diputat. De fet és el que desitgen fa ja força temps. Uriel fa nosa a Esquerra, bàsicament perquè és una persona que defensa allò que creu. I, de fet, és de la poca gent que queda a Esquerra que aposta desacomplexadament per la independència, malgrat que això suposi renunciar a governar. Té masses principis i coherència per poder ser “tolerat” per l’aparell del partit, un aparell que ha enviat un missatge ben clar, un cop més: la independència està molt bé com a retòrica però és una idea que cal deixar per més endavant.

No sé que passarà amb l’Uriel i amb tots aquells que de bona fe encara pensen que és pot canviar el rumb d’Esquerra. Però sap greu que per miopia deixin escapar un dels millors actius de l’independentisme i un dels impulsors principals de les consultes per la independència.

Les urnes parlaran i demostraran que Esquerra està equivocada, però ja serà massa tard, massa gent haurem marxat i Esquerra corre el risc d’esdevenir la sucursal del PSC-PSOE.

No hi penso anar!

La mani del 10 de juliol és un dels actes més manipuladors que he vist en molt de temps i, per això, no hi penso anar.

No entenc que el poble català hagi de sortir al carrer en contra de la tercera retallada de l’Estatut, la primera entre Mas i Zapatero, la segona al Congreso impulsada per Montilla i la tercera pel TC amb l’ampli suport del PSC-PSOE i el PP. I ara ens hem de manifestar? Quan han estat els polítics catalans els primers en impulsar les retallades? El que hauríem de fer és un veritable gest de dignitat i de maduresa i impulsar una veritable tercera transició cap a la independència.

Cal que el poble surti a demanar la independència i cal que surti pel seu propi peu, no convocat pels partits polítics catalans que tenen més culpa que ningú de la situació actual per la seva manca de dignitat: CIU. PSC-PSOE, ERC i ICV-EUia Cal però també una nova transició en la classe política catalana que ha perdut tota la vergonya. Cal que tots i cadascuns dels diputats actuals i partits polítics deixin pas a altres opcions que vulguin trencar l’actual status quo. Si en tenia alguna mena de dubte, després de veure els darrers debats televisius, ja no em queda cap. Semblen més el Salvame Delux que els partits que pretesament cerquen la unitat.

Quines són les estratègies dels partits actuals?

CIU: encara no ha decidit fins on vol arribar. La independència o l’autonomisme? Ni ho saben ni ho volen saber. Pur tacticisme.

PSC: és com ells mateixos diuen el mateix PSOE i, en conseqüència, els mateixos que han mentit i humiliat al país. Això sí presideixen el país.

ERC: han renunciat a la independència pel poder i ja ningú se’ls creu. Critiquen el PSOE però els fan president de la Generalitat. I únicament recuperen l’independentisme verbal quan s’apropen les eleccions i després se n’obliden. O és que aquesta no era la legislatura del concert? Perquè m’he de creure doncs que la següent serà la del referèndum? Perquè ens hi duran ells???

ICV-EUia: encara no sé que volen a nivell nacional, bé no ho saben ni ells.

Catalunya el que ha de fer, si algun día vol ser independent, és primer de tot deslliurar-se de la seva classe política que és la principal cotilla a les seves aspiracions.

El sobiranisme d’Artur Mas i CIU

Avui llegia a ciu.cat les següents declaracions d’Artur Mas:

Sobre la possibilitat de celebrar en els propers quatre anys un referèndum d’independència, Mas ha recordat que “a les enquestes sobre aquest tema ara per ara guanya el no, i si aquest és l’escenari cal pensar-s’ho dos cops, perquè es tracta d’anar a guanyar, no a perdre. El referèndum només es pot fer si s’ha de guanyar”. “Som catalanistes i defensem el dret de Catalunya a l’autodeterminació”, ha continuat, “segons com evolucioni la societat catalana això pot arribar, però en els propers quatre anys penso que no”. “Hi ha un 18% d’atur, i ha gent que diu que precisament per això cal la independència, però ara la principal preocupació de la gent és aquesta”, ha afegit.
Pel que fa a un possible pacte entre CiU i Esquerra, Artur Mas ha deixat clar que “dependrà d’ells. Segur que a José Montilla no li han plantejar de fer un referèndum d’independència i amb ell han fet dos tripartits. És més, han fet una llei de consultes que diu que qualsevol referèndum cal que estigui autoritzat pel govern espanyol”. “Esquerra i els seus dirigents han perdut credibilitat, i molts dels seus votants estan decebuts, per això tornen a treure aquest tema. Si el tripartit torna a sumar el faran i s’oblidaran del referèndum”, ha vaticinat.

És simplement lamentable que a hores d’ara no hi hagi cap partit disposat a treballar per la independència la Parlament, però és encara més lamentable que juguin a veure qui enganya millor. Avui som independentistes, demà el no toca… A això jo li dic fermessa. O volia dir… hipocresia.

La reforma laboral

Com a economista i empresari estic esgarrifat amb la proposta de reforma laboral que podem llegir als mitjans. Bàsicament perquè crec que no entenc rés i hauria de tornar a fer 2 carreres, la d’econòmiques que vaig fer i una de nova: la del sentit comú.

Cada cop que es parla de reforma laboral s’acaba parlant gairebé en exclusiva d’abaratiment de l’acomiadament, sota la teoria que l’empresari s’atrevirà a contractar més gent pensant que li pot sortir més barat desfer-se’n. I, a més, sembla ser que una part de l’acomiadament la pagarà FOGASA, es a dir l’estat: tots. Està bé això d’apostar per més endeutament el mateix mes que s’aplicarà la reducció del sou dels funcionaris….

A mi com a empresari, el que em frena de no contractar més gent no és el que hagi de pagar si faig fora un treballador de forma improcedent, de fet si ho faig així és just que el tingui d’indemnitzar amb un bon pessic ja que ho faig de forma improcedent, o sigui, sense raó. A mi el que em frena és la brutalitat del cost de contractar: que per cada treballador es paga el doble del que rep i que això vagi directament a l’estat. Si es vol fomentar la contractació el que cal es abaratir la contractació i no pas l’acomiadament. Que em facin fàcil contractar i no pas acomiadar. I això no ha d’afectar al sou dels treballadors ni a la seva estabilitat de cap manera. Si contractem més, pagant menys impostos, a la fi es paga més a la seguretat social, es paguen menys subsidis d’atur i hi ha menys aturats i tot el sistema funciona millor.

Crec fermament que aquest és el raonament correcte, i de ben segur la majoria d’estudiants d’econòmiques arribarien ràpid a aquest punt. Però es clar, els que negocien no són estudiants de 1er de carrera. Els que negocien són el president espanyol, que només sap que improvisar, una patronal encapçalada per una persona especialitzada en enfonsar empreses i acomiadar treballadors i uns dirigents sindicals venuts i tronats…. que voleu que passi? Així entenc perquè a la meva empresa els treballadors no estan sindicats ni jo afiliat a cap patronal i sempre acabem pactant solucions bones per a tothom. Segur que si enviéssim als dirigents patronals i sindicals a negociar a la nostra empresa ens l’enfonsarien.

Això és l’Esquerra d’avui

Esquerra considera que les mesures anticrisi del govern espanyol són insuficients, que no toquen la política financera i que volien parir un elefant i han parit un ratolí. Xapó! Estic 100% d’acord i més en un entorn econòmic com l’actual on Catalunya supera els 600.000 aturats i és la comunitat on l’atur creix més. Això és ser conseqüent amb el país. Però van després i diuen que les votaran a favor! Sics. Això és Esquerra! Molta gesticulació cara la galeria i, després, sempre salvant el cul i fent seguidisme del PSOE. Alhora mantenen captiva la representació independentista al Parlament i segresten els vots d’aquells que varem votar el que creiem que era un projecte independentista. Que algú ho arregli si us plau!!!

Puigcercós i els sil·logismes

Joan Puigcercós ha esbombat a la premsa que el PSC és un partit captiu del PSOE i el govern espanyol. Ergo Montilla que és del PSC és captiu del PSOE i el govern espanyol. Ergo el tripartit és captiu del PSOE i el govern espanyol. Ergo Esquerra és captiva del PSOE i del govern espanyol. Bravo, ja ha aprés que és un sil•logisme. Dono per fet que s’ha adonat que suposa el seu raonament. Malauradament, aquests raonament únicament li venen al cap quan entra en campanya electoral i després se’n oblida ràpidament. És com quan va jurar que únicament pactaria amb qui proposés el Concert Econòmic per la propera legislatura, sí la propera, i ell mateix s’ho carrega amb l’acord de finançament. No anem bé.

I la llibertat d’expressió?

Ahir vaig llegir tres notícies a l’Avui que em van esgarrifar:

1-La redacció d’una proposta parlamentaria entre el PP i el PSOE per l’enduriment de la llei de partits.
2-La criminalització de l’Uriel Bertran arràn de la publicació a la premsa de la seva trobada amb Arnaldo Otegi.
3-La condemna del feixista Varela per apología del genocidi.

Malgrat ser tres notícies amb tints diferents, totes tres traspuen el retrocés de les llibertats a l’estat. No entenc que ara que el món abertzale està fent una aposta per la lluita pacífica se’ls estrenyi encara més el marge d’actuació, sembla que no es vulgui que deixin la via armada. No entenc que es criminalitzi algú simplement per reunir-se amb una persona per parlar de política o del temps. I no entenc que es pugui empresonar a algú per defensar el feixisme, mentre no ho faci per la via violenta, tothom hauria de defensar allò que vulgui amb la paraula, per repugnant que sigui allò que defensa.

No anem bé.