No hi penso anar!

La mani del 10 de juliol és un dels actes més manipuladors que he vist en molt de temps i, per això, no hi penso anar.

No entenc que el poble català hagi de sortir al carrer en contra de la tercera retallada de l’Estatut, la primera entre Mas i Zapatero, la segona al Congreso impulsada per Montilla i la tercera pel TC amb l’ampli suport del PSC-PSOE i el PP. I ara ens hem de manifestar? Quan han estat els polítics catalans els primers en impulsar les retallades? El que hauríem de fer és un veritable gest de dignitat i de maduresa i impulsar una veritable tercera transició cap a la independència.

Cal que el poble surti a demanar la independència i cal que surti pel seu propi peu, no convocat pels partits polítics catalans que tenen més culpa que ningú de la situació actual per la seva manca de dignitat: CIU. PSC-PSOE, ERC i ICV-EUia Cal però també una nova transició en la classe política catalana que ha perdut tota la vergonya. Cal que tots i cadascuns dels diputats actuals i partits polítics deixin pas a altres opcions que vulguin trencar l’actual status quo. Si en tenia alguna mena de dubte, després de veure els darrers debats televisius, ja no em queda cap. Semblen més el Salvame Delux que els partits que pretesament cerquen la unitat.

Quines són les estratègies dels partits actuals?

CIU: encara no ha decidit fins on vol arribar. La independència o l’autonomisme? Ni ho saben ni ho volen saber. Pur tacticisme.

PSC: és com ells mateixos diuen el mateix PSOE i, en conseqüència, els mateixos que han mentit i humiliat al país. Això sí presideixen el país.

ERC: han renunciat a la independència pel poder i ja ningú se’ls creu. Critiquen el PSOE però els fan president de la Generalitat. I únicament recuperen l’independentisme verbal quan s’apropen les eleccions i després se n’obliden. O és que aquesta no era la legislatura del concert? Perquè m’he de creure doncs que la següent serà la del referèndum? Perquè ens hi duran ells???

ICV-EUia: encara no sé que volen a nivell nacional, bé no ho saben ni ells.

Catalunya el que ha de fer, si algun día vol ser independent, és primer de tot deslliurar-se de la seva classe política que és la principal cotilla a les seves aspiracions.

viscA Barcelona, una campanya cutre

La darrera campanya de l’Ajuntament de Barcelona amb l’eslògan “ViscA Barcelona” és d’una originalitat més que dubtosa. De fet és copiada de la feta el darrer any per un altre municipu més petit o la de l’Avui de fa un parell d’anys amb el “ViscA Catalunya”. El creatiu que l’ha feta realment s’ha embutxacat els cales amb la creativitat d’altres, ell ho anomenarà benchmarking, jo ho anomeno plagi mediocre. Però el pitjor no és la grisor dels orígens de la campanya, el pitjor és la resposta a la pregunta que el creatiu i l’Ajuntament s’haurien de fer: que comunica? Quin missatge aporta? Rés! Absolutament rés i, conseqüentment, contradiu la llei vigent.

L’ajuntament de la capital hauria de vigilar i tenir més cura del que fa amb els diners de tots els barcelonins. Els temps no estan ni per fer guies de carrers de Barcelona amb la foto de l’alcalde ni per fer campanyes absurdes. Feu bé la feina i no us caldran campanyes absurdes d’autobombo. És vergonyós!