Batxiller Montilla a l’aula

El govern va aprovar ahir el nou decret d’ordenació dels ensenyaments del batxillerat. Això suposa entre d’altres coses, que el curs que ve es reduirà de 3 a 2 hores setmanals les assignatures de llengua i literatura catalana, també les d’espanyol. Per cert apareixen 3 hores d’anglès i 4 d’una segona llengua. Cal recordar que les pitjors notes a selectivitat són en llengua catalana…

A més, la religió entra a l’horari lectiu com a matèria optativa i no voluntària fora d’horari lectiu.

Molt bé, genial! un pas endavant en la praxis política d’un govern d’esquerres i catalanista… ens mengem més religió i menys català. Sort que són d’esquerres i laics… o és que potser fan el curs a mida del batxiller Montilla?

Si Adam Smith aixequés el cap…

L’últim trimestre el preu de l’habitatge a Catalunya ha pujat un 1.3%, el que suposa segons el Ministeri de l’Habitatge un increment anual del 4.5%. A Barcelona concretament, ha pujat un  4.3% situant el m2 en 2.798€. Com sempre, som la “comunitat autònoma” en que més puja el preu de l’habitatge. Ja estem acostumats.

La pregunta clau és, com potser que pugin els preus si la promoció de pisos està caient en picat. De fet s’espera un declivi del 70% entre 2008-2010. Segons Adam Smith tot es basa en el lliure mercat amb l’oferta i demanda equilibrant els diversos mercats. Doncs no funciona. Potser el que caldria és començar a escoltar a millors economistes com Keynes i que les administracions públiques es comencin a posar les piles. I aquí no val allò que la llibertat de mercat ve regida pel dret constitucional, també hi ha un dret constitucional pel que fa al dret a l’habitatge digne.

La Federació, Sant tornem-hi!

Fa dos dies va sortir a la plana principal del Punt la primera notícia, de les moltes que vindran, de la pugna pel control de la Federació de Barcelona, la segona del partit en nombre de militants. L’article en si encerta algunes coses i, com sempre, erra en altres. Jo intueixo que aquest article ha estat interessadament filtrat per l’actual direcció de Barcelona per potinejar en les negociacions. És cert, tothom està parlant amb tothom, però també és cert que no tothom té voluntat d’arribar a acords, de fet n’hi ha més que no volen arribar-ne que els que volen.

L’article fa referència al darrer congres en que la meva candidatura va perdre per una quarantena de vots, concretament 272 a 314. És cert que en aquella ocasió en Joan Puigcercós ens va donar recolzament, però també és molt cert que aquest suport era força minoritari comparat amb el que aportava la candidatura en si mateixa.

En aquests quatre anys han canviat moltes coses, és cert. I algunes han empitjorat, la Federació ha exercit un control ferri de la situació, ha reduït dràsticament el suport als Casals i, sobretot, ha reduït el seu pes polític. Per exemple, la taula de presidents va ser directament suprimida per no poder-la controlar. S’han posat en pràctica mètodes d’aparell dràstics, com per exemple demanar més signatures pels candidats que en el darrer Congrés Nacional, malgrat oposar-hi de forma hipòcrita. I a nivell electoral, hem anat de patacada en patacada malgrat el triomfalisme existent. Som el darrer grup de l’ajuntament i ningú a pres responsabilitats ni plantejat un model alternatiu de ciutat.

A la candidatura de fa quatre anys ens ha tocat el paper de fer d’oposició i ho hem fet en solitari malgrat que ara apareixerà algun oportunista. Per això, ja us avanço que hem tornaré a presentar a la Federació de Barcelona per capgirar la situació actual. Malgrat que molts no s’ho creuen, jo sí que em crec que Barcelona ha de ser capital en l’avançament cap a la independència.

Aixecada de barreres al peatge de Vilassar

Des de la secció local d’Esquerra convidem a tots els vilassarencs i vilassarenques, a totes les entitats, les associacions i els partits polítics municipals a participar i col·laborar en l’aixecada de barreres del peatge de Vilassar que tindrà lloc avui divendres 4 de juliol a les 4 de la tarda. Ens trobarem a l’aparcament de l’Illa Fantasia per a dur a terme un acte ple de civisme i amb totes les autoritzacions necessaries.

Aquest acte té un caire eminentment reivindicatiu per a recuperar un deute històric, ja que el peatge de Vilassar ha estat amortitzat amb escreix des de fa massa temps, i ja és hora d’obtenir-ne la gratuïtat. Esquerra Republicana de Catalunya porta ja temps treballant al respecte i ara en tenim el resultat ben a prop. Ara ens cal, més que mai, que la societat s’afegeixi a aquesta reivindicació i doni suport a la nostra iniciativa. La mobilitat del baix Maresme és un punt important per a Esquerra, i és en aquest sentit en què estem avançant vers tres objectius: millorar el transport públic, pacificar la N-II i aconseguir la gratuïtat del peatge de Vilassar. Al document adjunt hi trobareu més informació.

Per tot això us esperem a les 4 de la tarda a l’aparcament de l’illa fantasia.

Què volen aquesta gent?

Avui he llegit la notícia que el Banc Mundial ha comprat el 10% de Mixta Àfrica via l’IFC –International Finance Corporation. Per si no coneixes Mixta Àfrica, dir-te que és una promotora immobiliària filial de Renta Corporación i està presidida per Josep Piqué i amb accionistes com Morgan Stanley. Caram, caram. Des de quan la missió del Banc Mundial del Rato inverteix en immobiliàries especuladores a l’Àfrica?, creia que la seva funció era, com diu el seu web: “treballem per un món sense pobresa”. Ja ho sé que criticar el sistema capitalista és lleig i obsolet per molts però… almenys que cuidin les formes aquests hipòcrites i no ens posin tant fàcil la crítica. Es clar que si Piqué i Rato, entre d’altres, són els que han d’acabar amb la pobresa al món….

viscA Barcelona, una campanya cutre

La darrera campanya de l’Ajuntament de Barcelona amb l’eslògan “ViscA Barcelona” és d’una originalitat més que dubtosa. De fet és copiada de la feta el darrer any per un altre municipu més petit o la de l’Avui de fa un parell d’anys amb el “ViscA Catalunya”. El creatiu que l’ha feta realment s’ha embutxacat els cales amb la creativitat d’altres, ell ho anomenarà benchmarking, jo ho anomeno plagi mediocre. Però el pitjor no és la grisor dels orígens de la campanya, el pitjor és la resposta a la pregunta que el creatiu i l’Ajuntament s’haurien de fer: que comunica? Quin missatge aporta? Rés! Absolutament rés i, conseqüentment, contradiu la llei vigent.

L’ajuntament de la capital hauria de vigilar i tenir més cura del que fa amb els diners de tots els barcelonins. Els temps no estan ni per fer guies de carrers de Barcelona amb la foto de l’alcalde ni per fer campanyes absurdes. Feu bé la feina i no us caldran campanyes absurdes d’autobombo. És vergonyós!