Puigcercós i els sil·logismes

Joan Puigcercós ha esbombat a la premsa que el PSC és un partit captiu del PSOE i el govern espanyol. Ergo Montilla que és del PSC és captiu del PSOE i el govern espanyol. Ergo el tripartit és captiu del PSOE i el govern espanyol. Ergo Esquerra és captiva del PSOE i del govern espanyol. Bravo, ja ha aprés que és un sil•logisme. Dono per fet que s’ha adonat que suposa el seu raonament. Malauradament, aquests raonament únicament li venen al cap quan entra en campanya electoral i després se’n oblida ràpidament. És com quan va jurar que únicament pactaria amb qui proposés el Concert Econòmic per la propera legislatura, sí la propera, i ell mateix s’ho carrega amb l’acord de finançament. No anem bé.

I la llibertat d’expressió?

Ahir vaig llegir tres notícies a l’Avui que em van esgarrifar:

1-La redacció d’una proposta parlamentaria entre el PP i el PSOE per l’enduriment de la llei de partits.
2-La criminalització de l’Uriel Bertran arràn de la publicació a la premsa de la seva trobada amb Arnaldo Otegi.
3-La condemna del feixista Varela per apología del genocidi.

Malgrat ser tres notícies amb tints diferents, totes tres traspuen el retrocés de les llibertats a l’estat. No entenc que ara que el món abertzale està fent una aposta per la lluita pacífica se’ls estrenyi encara més el marge d’actuació, sembla que no es vulgui que deixin la via armada. No entenc que es criminalitzi algú simplement per reunir-se amb una persona per parlar de política o del temps. I no entenc que es pugui empresonar a algú per defensar el feixisme, mentre no ho faci per la via violenta, tothom hauria de defensar allò que vulgui amb la paraula, per repugnant que sigui allò que defensa.

No anem bé.