10Mil a Brussel·les per l’autodeterminació

El dia 7 de març pot ser per a Catalunya i per als Països Catalans una fita històrica. Milers i milers de catalans ens manifestarem pels carrers de la capital d’Europa exigint a la UE que respecti i faci respectar l’exercici del nostre dret a l’autodeterminació.

Tremosa ara diu que mai ha dit que és independentista

El candidat de CiU a les europees, Ramon Tremosa, ha afirmat en una entrevista al diari ABC que “mai he estat d’ERC. He defensat sempre el contingent basc i el concert navarrès perquè són models que funcionen molt bé. Se’m titlla d’independentista quan mai he escrit la paraula ‘independència’. Si ho fos, això requereix pensar-ho i treballar-ho, no dir-ho. Són etiquetes fàcils que el PSC utilitza molt bé. ERC ha utilitzat arguments meus quan CiU els ignorava, i viceversa, però no sóc d’ERC”.

Ja comencem… fitxa per CIU i se n’oblida de la independència el primer dia. Aquest país té un drama, un gran drama, aquells que tothom veu coma independents independentistes quan entren en política entren en la real politic de pacotilla i es deixen les alforges idealistes pel camí. D’altres, però els hi passa en altres àmbits…. No anem pas bé.

Escoles bressol públiques, quin frau!

Avui he llegit una notícia al diari que m’ha escandalitzat. El president Montilla, s’ha mostrat molt satisfet amb el darrer pla de llars d’infants 2004-2008 que preveia la creació de noves places per atendre entre el 15% i el 30% de la població fins a 3 anys i que en 32 comarques s’ha assolit aquestes xifres. Felicitats al govern! Han aconseguit que entre 1 i 3 de cada 10 nens i nenes que vulguin puguin anar a l’escola bressol pública (que no gratuïta). I els entre 9 i 10 nens i nenes restants? A on van? Ho dic perquè jo cada any he intentat matricular les meves filles a la pública i la llista era tan llarga que mai he tingut sort. Això em suposa un cost de 920€ al mes en escola bressol. Suposo que pel govern això no és un problema, suposo que pel govern que jo pagui al mes aquests diners més la hipoteca i, òbviament els impostos, no és un problema, senyals que el tinc no? Llavors, els hi prego que expliquin a una família mitja amb dos nens de 0-3 i una hipoteca com han d’arribar a final de mes, per no parlar de qui té algun familiar a l’atur. Com a mínim no surtin a la premsa dient que estan satisfets i són un govern d’esquerres. Millor senyor president tapis la cara de vergonya!

Mesures anticrisi

El problema principal a l’estat espanyol és l’atur. Què després de diversos anys de gran creixement continuem sent el país europeu amb més atur i que doblem la mitjana europea, és simplement vergonyós. Demostra que no s’ha sabut fer la feina. I el que és pitjor, no s’està fent. Si algú es para a mirar les mesures antiatur de l’estat es sorprendrà que la principal és el retorn subvencionat de la immigració al seu país d’origen amb la prohibició de tornar en 3 anys. Reduïm treballadors, baixa l’estadística d’atur. És així de simple i pervers. Però el que haurien de fer el governs és fer polítiques realment actives de creació d’ocupació i no pas anant aprovar ERE de dubtosa raó.

Cal dir-ho ben alt, contractar treballadors és molt car, molt, i paradoxalment aquest acaben reben sous baixos. Com s’entén? Com a empresari m’avergonyeix que del cost que em generà un treballador, aquest únicament en vegi la meitat. On va parar l’altre meitat? IRPF, Seguretat Social, etc. Això no passa a la majoria d’estats d’Europa i això explica en bona part que l’any que ve Espanya tingui el doble d’aturats que Anglaterra. Inaudit. Una de les primeres mesures que cal fer es reduir els impostos a les pimes i, encara que sigui temporalment, rebaixar les càrregues fiscals per contractació de treballadors. I estic parlant de contractació i no d’acomiadament. Estic segur que molts empresaris acceptarien a contractar més personal indefinit, mantenint els sous actuals si les càrregues fiscals fossin menors. Avui en dia els empresaris veuen molt arriscat contractar gent amb sous dignes i això s’ha de canviar. Fes-te’n la idea, un treballador que cobra 1500 euros nets, a l’empresari li costa 3000. De fet la gran batalla està en aquest cost i no pas en trobar formules d’abaratiment d’acomiadaments, perquè no fem més fàcil contractar enlloc de facilitar l’acomiadament?
I, finalment, una altra mesura urgent és acomiadar en Solbes, un ministre el que ha de fer es generar confiança i més confiança; amb les seves darreres declaracions ell si que s’ha ben guanyat que l’acomiadin i, qualsevol tribunal, ho consideraria procedent.

Parlem d’economia

Ahir es van publicar les previsions de la CE pel “creixement” econòmic dels diferents estats pel 2009 i 2010. A tothom ha sobtat les diferències de les estimacions entre el govern espanyol i la CE, especialment pel que fa al moment de la recuperació econòmica. El govern espanyol la situa al 2010 i la CE per més endavant.  Hi ha però un parell de dades que no em quadren gaire. Les previsions inflacionistes de la CE pel 2010 no lliguen amb decreixement econòmic, la inflació hauria de ser més baixa. I sobretot no entenc la disparitat entre els dos actors pel que fa a la balança corrent.

Una bona part de la meva vida professional la he dedicat a treballar fent projeccions econòmiques i, si una cosa vaig aprendre, és que no deixen de ser això: previsions o, més ben dit, apostes. La gent es pensa que els estadistes i economistes tenen grans algoritmes per fer previsions i, l’experiència demostra que l’eina que més fan servir es llepar-se el dit i mirar cap a on bufa el vent. Es impossible predir el creixement de l’any que ve i això es demostra amb el fet que ningú va preveure el moment d’arribada de la crisi econòmica. Per això, l’únic que es pot extreure és la tendència i aquesta està clara. Crisi fins el 2010 (inclusiu?) es veurà. Tot i això d’aquí 1 mes de ben segur ens trobarem amb noves estadístiques dispars. El que cal ara es posar les mesures perquè la recuperació sigui el més aviat possible. Però sabeu que és el pitjor de les estadístiques? Que donen per fer que cap política econòmica les pot modular. Sinó no s’entén que sense saber encara que farem el 2009 i 2010 ja sapiguem que pesarà.

Genocidi, genocidi!

La definició de genocidi segons l’Institut d’Estudis Catalans : Genocidi. m. [PO] [DR] [AN] Exterminació d’un poble, d’un grup ètnic, etc.

El que està passant a Palestina aquests dies, bé aquests anys, és a banda d’una de les grans vergonyes de la Humanitat, un genocidi en majúscules. A dia d’avui han mort 1000 palestins, d’ells més de 300 nenes i nenes i s’està exterminant un poble sencer davant la impassibilitat de molts actors internacionals. És un genocidi injustificable humanitàriament i, inclús els més sionistes –sionisme .m. [RE] [PO] [LC] Moviment polític i religiós encaminat a l’establiment d’un estat jueu a Palestina i a la seva consolidació.-  haurien de tenir prou cor per veure-ho. Dels EUA no podem esperar rés però em molesta especialment, la gent sionista que a Catalunya, malgrat el que veu als mitjans, justifiquin de forma més clara o més políticament correcte el que passa a Palestina. No volen entendre que com a catalans cal que donem suport al més dèbil però, a més, que si féssim el paral•lelisme del cas aquí, de ben segur que nosaltres seriem els palestins bombardejats i no pas els espanyols.  Quants nens i nenes mortes calen perquè obriu els ulls? Esteu tan cecs que no voleu veure.