Esquerra s’equivoca

Uriel Bertran ha anunciat que deixarà de ser conseller nacional d’Esquerra després que l’únic representant d’ERC a la Mesa del Parlament i president de la Cambra, Ernest Benach, s’hagi oposat com la resta de grups a admetre a tràmit la Iniciativa Legislativa Popular alternativa per forçar un referèndum d’independència.

ERC no ha trigat rés en conviadar-lo a plegar de diputat. De fet és el que desitgen fa ja força temps. Uriel fa nosa a Esquerra, bàsicament perquè és una persona que defensa allò que creu. I, de fet, és de la poca gent que queda a Esquerra que aposta desacomplexadament per la independència, malgrat que això suposi renunciar a governar. Té masses principis i coherència per poder ser “tolerat” per l’aparell del partit, un aparell que ha enviat un missatge ben clar, un cop més: la independència està molt bé com a retòrica però és una idea que cal deixar per més endavant.

No sé que passarà amb l’Uriel i amb tots aquells que de bona fe encara pensen que és pot canviar el rumb d’Esquerra. Però sap greu que per miopia deixin escapar un dels millors actius de l’independentisme i un dels impulsors principals de les consultes per la independència.

Les urnes parlaran i demostraran que Esquerra està equivocada, però ja serà massa tard, massa gent haurem marxat i Esquerra corre el risc d’esdevenir la sucursal del PSC-PSOE.

No hi penso anar!

La mani del 10 de juliol és un dels actes més manipuladors que he vist en molt de temps i, per això, no hi penso anar.

No entenc que el poble català hagi de sortir al carrer en contra de la tercera retallada de l’Estatut, la primera entre Mas i Zapatero, la segona al Congreso impulsada per Montilla i la tercera pel TC amb l’ampli suport del PSC-PSOE i el PP. I ara ens hem de manifestar? Quan han estat els polítics catalans els primers en impulsar les retallades? El que hauríem de fer és un veritable gest de dignitat i de maduresa i impulsar una veritable tercera transició cap a la independència.

Cal que el poble surti a demanar la independència i cal que surti pel seu propi peu, no convocat pels partits polítics catalans que tenen més culpa que ningú de la situació actual per la seva manca de dignitat: CIU. PSC-PSOE, ERC i ICV-EUia Cal però també una nova transició en la classe política catalana que ha perdut tota la vergonya. Cal que tots i cadascuns dels diputats actuals i partits polítics deixin pas a altres opcions que vulguin trencar l’actual status quo. Si en tenia alguna mena de dubte, després de veure els darrers debats televisius, ja no em queda cap. Semblen més el Salvame Delux que els partits que pretesament cerquen la unitat.

Quines són les estratègies dels partits actuals?

CIU: encara no ha decidit fins on vol arribar. La independència o l’autonomisme? Ni ho saben ni ho volen saber. Pur tacticisme.

PSC: és com ells mateixos diuen el mateix PSOE i, en conseqüència, els mateixos que han mentit i humiliat al país. Això sí presideixen el país.

ERC: han renunciat a la independència pel poder i ja ningú se’ls creu. Critiquen el PSOE però els fan president de la Generalitat. I únicament recuperen l’independentisme verbal quan s’apropen les eleccions i després se n’obliden. O és que aquesta no era la legislatura del concert? Perquè m’he de creure doncs que la següent serà la del referèndum? Perquè ens hi duran ells???

ICV-EUia: encara no sé que volen a nivell nacional, bé no ho saben ni ells.

Catalunya el que ha de fer, si algun día vol ser independent, és primer de tot deslliurar-se de la seva classe política que és la principal cotilla a les seves aspiracions.