No hi penso anar!

La mani del 10 de juliol és un dels actes més manipuladors que he vist en molt de temps i, per això, no hi penso anar.

No entenc que el poble català hagi de sortir al carrer en contra de la tercera retallada de l’Estatut, la primera entre Mas i Zapatero, la segona al Congreso impulsada per Montilla i la tercera pel TC amb l’ampli suport del PSC-PSOE i el PP. I ara ens hem de manifestar? Quan han estat els polítics catalans els primers en impulsar les retallades? El que hauríem de fer és un veritable gest de dignitat i de maduresa i impulsar una veritable tercera transició cap a la independència.

Cal que el poble surti a demanar la independència i cal que surti pel seu propi peu, no convocat pels partits polítics catalans que tenen més culpa que ningú de la situació actual per la seva manca de dignitat: CIU. PSC-PSOE, ERC i ICV-EUia Cal però també una nova transició en la classe política catalana que ha perdut tota la vergonya. Cal que tots i cadascuns dels diputats actuals i partits polítics deixin pas a altres opcions que vulguin trencar l’actual status quo. Si en tenia alguna mena de dubte, després de veure els darrers debats televisius, ja no em queda cap. Semblen més el Salvame Delux que els partits que pretesament cerquen la unitat.

Quines són les estratègies dels partits actuals?

CIU: encara no ha decidit fins on vol arribar. La independència o l’autonomisme? Ni ho saben ni ho volen saber. Pur tacticisme.

PSC: és com ells mateixos diuen el mateix PSOE i, en conseqüència, els mateixos que han mentit i humiliat al país. Això sí presideixen el país.

ERC: han renunciat a la independència pel poder i ja ningú se’ls creu. Critiquen el PSOE però els fan president de la Generalitat. I únicament recuperen l’independentisme verbal quan s’apropen les eleccions i després se n’obliden. O és que aquesta no era la legislatura del concert? Perquè m’he de creure doncs que la següent serà la del referèndum? Perquè ens hi duran ells???

ICV-EUia: encara no sé que volen a nivell nacional, bé no ho saben ni ells.

Catalunya el que ha de fer, si algun día vol ser independent, és primer de tot deslliurar-se de la seva classe política que és la principal cotilla a les seves aspiracions.

Adéu a Esquerra, la lluita continua

Avui m’he donat de baixa del que era el meu partit des de fa  més de10 anys, partit del que he estat conseller nacional durant 10 anys i president d’Esquerra Eixample durant 8 anys. Aquesta és una decisió madurada des de fa força temps i no la he fet efectiva fins avui per no perjudicar alguns companys que m’havien demanat que esperés. La raó és molt senzilla, estic convençut que el partit tal i com és ara no té rés a veure amb el que era quan vaig entrar fa ja més de 10 anys, ha canviat i jo no he canviat ja que continuo defensat el mateix que llavors: militar a un partit clarament independentista i d’esquerres, sense submissions i amb un funcionament assembleari. A hores d’ara crec que ERC no compleix cap d’aquests elements i se’m fa molt difícil i molt feixuc de justificar la meva militància. Malgrat, haver intentat amb totes les forces canviar-ho com hem fet des d’EI, la realitat és tossuda i crec que a la majoria del partit ja els està bé el canvi que hi ha hagut. Així intentaré continuar defensant el de sempre, des d’altres opcions polítiques.

Vull però agrair-vos tots els moments que hem compartit amb EI, la veritat tornaria a fer fil per randa tot el que hem fet i, calia fer. Ha estat per mi un gran projecte, a on he conegut gent fantàstica, he aprés moltíssim de tots ells i m’he divertit moltíssim, per ja no hem sento amb forces de fer-ho i continuar donant cops a la paret perquè ERC torni a ser una força independentista i d’esquerres. Afortunadament, el ventall polític i social als Països Catalans ha evolucionat i força els darrers anys i n’hi ha nous fronts consolidats on lluitar pels nostres ideals.

Kosovo, nou somni a Europa

L’Assemblea de Kosovo ha proclamat la independència del país ahir a la tarda en una sessió extraordinària. El primer ministre Hashim Thaçi ha llegit la declaració, amb les següent paraules: «Nosaltres, els líders del nostre poble, elegits democràticament, a través d’aquesta declaració proclamem Kosovo com un estat independent i sobirà».

Kosovo es converteix així en el 195è estat del món. Un nou precedent internacional. Concret i particular, sí, perquè cadascú és cadascú i ha de trobar la seva pròpia via. Però és un nou exemple que el futur no està escrit i que res és impossible. Avui com ahir la voluntat democràtica de la majoria crea dret i Estat. Avui a Kosovo. Demà als Països Catalans.

.cat baixa preus. Pagarem el doble enlloc del triple?

El 13 de febrer de 2006 va ser una data històrica a Internet, començava el període del Sunrise pel .cat, el primer i únic domini d’Internet de primer nivell concedit a una llengua i una cultura. Aquest mes de febrer, es farà una roda de premsa de la Fundació puntCAT per presentar el balanç d’aquests dos anys. El punt més important de la roda de premsa és l’anunci de que hi haurà una rebaixa de preus pel registre dels domini .cat.

Cal recordar que el registre d’un domini .cat costa el triple que un domini .es o un domini .com, fet que frena molt la compra i popularització del domini .cat, esperem que la rebaixa no es limiti a pagar el doble que el .es. Possats a fer, igual que un ministeri espanyol regala .es als joves, la Generalitat podria fer país regalant dominis .cat.

La única condició d’ús és del domini .cat és que el català sigui present al web.