Solidaritat Catalana

Molts companys m’han demanat que ingressi a Solidaritat Catalana, i després d’un gens curt període de reflexió he decidit que no ho faré.

Per mi Solidaritat és actualment el projecte polític amb més cara i ulls dels que hi ha i, de fet, trobo que és la única possibilitat perquè l’independentisme torni a ser present al Parlament. De fet, tenen el meu suport i òbviament el meu vot, així com els de tots aquells que estic convençent.

Un dels grans actius que hi veig és força gent que conec i estan posats, i realment són sincers i capacitats. L’aposta transversal és també una de les gràcies del projecte. Tot i això trobo que aquest és el gran risc, donat que hi trobo a mancar una implicació notòria del que seria l’esquerra independentista en el projecte. Crec que s’està perdent una gran oportunitat i les organitzacions de l’esquerra independentista haurien de fer una reflexió a fons, ja que em consta que des de Solidaritat s’ha intentat.

Aquest “desequilibri” és el que “desmotiva” per fer una passa tant important com implicar-te activament en un partit polític amb el temps, sacrifici i dedicació que això suposa.

Des d’aquí desitjo el millor per Solidaritat i que torni l’independentisme amb la major de força al Parlament! segur que així serà.