No hi penso anar!

La mani del 10 de juliol és un dels actes més manipuladors que he vist en molt de temps i, per això, no hi penso anar.

No entenc que el poble català hagi de sortir al carrer en contra de la tercera retallada de l’Estatut, la primera entre Mas i Zapatero, la segona al Congreso impulsada per Montilla i la tercera pel TC amb l’ampli suport del PSC-PSOE i el PP. I ara ens hem de manifestar? Quan han estat els polítics catalans els primers en impulsar les retallades? El que hauríem de fer és un veritable gest de dignitat i de maduresa i impulsar una veritable tercera transició cap a la independència.

Cal que el poble surti a demanar la independència i cal que surti pel seu propi peu, no convocat pels partits polítics catalans que tenen més culpa que ningú de la situació actual per la seva manca de dignitat: CIU. PSC-PSOE, ERC i ICV-EUia Cal però també una nova transició en la classe política catalana que ha perdut tota la vergonya. Cal que tots i cadascuns dels diputats actuals i partits polítics deixin pas a altres opcions que vulguin trencar l’actual status quo. Si en tenia alguna mena de dubte, després de veure els darrers debats televisius, ja no em queda cap. Semblen més el Salvame Delux que els partits que pretesament cerquen la unitat.

Quines són les estratègies dels partits actuals?

CIU: encara no ha decidit fins on vol arribar. La independència o l’autonomisme? Ni ho saben ni ho volen saber. Pur tacticisme.

PSC: és com ells mateixos diuen el mateix PSOE i, en conseqüència, els mateixos que han mentit i humiliat al país. Això sí presideixen el país.

ERC: han renunciat a la independència pel poder i ja ningú se’ls creu. Critiquen el PSOE però els fan president de la Generalitat. I únicament recuperen l’independentisme verbal quan s’apropen les eleccions i després se n’obliden. O és que aquesta no era la legislatura del concert? Perquè m’he de creure doncs que la següent serà la del referèndum? Perquè ens hi duran ells???

ICV-EUia: encara no sé que volen a nivell nacional, bé no ho saben ni ells.

Catalunya el que ha de fer, si algun día vol ser independent, és primer de tot deslliurar-se de la seva classe política que és la principal cotilla a les seves aspiracions.

Adéu a Esquerra, la lluita continua

Avui m’he donat de baixa del que era el meu partit des de fa  més de10 anys, partit del que he estat conseller nacional durant 10 anys i president d’Esquerra Eixample durant 8 anys. Aquesta és una decisió madurada des de fa força temps i no la he fet efectiva fins avui per no perjudicar alguns companys que m’havien demanat que esperés. La raó és molt senzilla, estic convençut que el partit tal i com és ara no té rés a veure amb el que era quan vaig entrar fa ja més de 10 anys, ha canviat i jo no he canviat ja que continuo defensat el mateix que llavors: militar a un partit clarament independentista i d’esquerres, sense submissions i amb un funcionament assembleari. A hores d’ara crec que ERC no compleix cap d’aquests elements i se’m fa molt difícil i molt feixuc de justificar la meva militància. Malgrat, haver intentat amb totes les forces canviar-ho com hem fet des d’EI, la realitat és tossuda i crec que a la majoria del partit ja els està bé el canvi que hi ha hagut. Així intentaré continuar defensant el de sempre, des d’altres opcions polítiques.

Vull però agrair-vos tots els moments que hem compartit amb EI, la veritat tornaria a fer fil per randa tot el que hem fet i, calia fer. Ha estat per mi un gran projecte, a on he conegut gent fantàstica, he aprés moltíssim de tots ells i m’he divertit moltíssim, per ja no hem sento amb forces de fer-ho i continuar donant cops a la paret perquè ERC torni a ser una força independentista i d’esquerres. Afortunadament, el ventall polític i social als Països Catalans ha evolucionat i força els darrers anys i n’hi ha nous fronts consolidats on lluitar pels nostres ideals.

1a Assemblea Nacional d’Ei

El passat dissabte varem celebrar a Barcelona la 1a Assemblea d’Esquerra Independentista a nivell Nacional a on estaven convocats tots els afiliats. L’assemblea es va celebrar a la sala gran de l’hotel Acebi i es va emplenar de gom a gom. Un cop debatudes les esmenes es va aprovar amb 1 únic vot en blanc i cap en contra la ponència presentada que marcarà la nostra estratègia a curt i mig termini.

Aquesta ponència es concreta en 6 punts principals:

1. En el cas que el PSC imposi al govern de la Generalitat el sí al model de finançament que proposa el PSOE, ERC ha de passar a l’oposició, deixar el govern de la Generalitat i denunciar públicament la traïció del PSC als interessos del poble de Catalunya.

2. Rebutjar el model de finançament que proposa el govern central perquè no redueix el dèficit fiscal de més de 22.000 milions d’euros, ni ens permet afrontar la crisi amb garanties.

3. L’estratègia d’aliança amb el PSC s’ha esgotat. ERC no pot formar part de cap govern amb partits d’obediència espanyola i ha de condicionar qualsevol futur acord de govern al exercici del dret de decidir i el concert econòmic.

4. Al Congrés de Diputats ERC ha d’activar el conflicte polític amb l’Estat espanyol per defensar els nostres drets socials i nacionals rebutjant qualsevol pacte a la baixa.

5. Tornar amb la gent i treballar al costat de la societat civil i els moviments populars en defensa dels nostres drets com a poble, contra l’espoli fiscal i la justícia social i per un medi ambient sostenible.

6. Difondre entre la societat catalana el nostre full de ruta cap a la independència i el model d’Estat lliure, social i democràtic que defensem.

Esquerra independentista fa una crida a la militància d’ERC a afegir-se al moviment de canvi que representa Esquerra independentista, i anima a tots els adherits a treballar en el dia a dia del partit, amb honestedat i fermesa, per fer realitat des d’avui mateix el projecte de canvi estratègic en cadascuna de les seccions locals d’Esquerra Republicana. I constata que no te previst entrar a l’Executiva Nacional.

Valoració dels resultats de les eleccions europees

Esquerra Independentista
Valoració dels resultats de les eleccions europees —

09/06/09

Arran els resultats de les eleccions europees celebrades el passat diumenge 7 de juny Esquerra independentista, moviment de base d’ERC, vol manifestar el següent:
1. Volem felicitar en primer lloc a l’Oriol Junqueras, al conjunt de la militància i a la resta de partits de la coalició de l’Europa pels pobles per haver revalidat l’eurodiputat. Així mateix li desitgem a l’Oriol els millors èxits en aquesta nova etapa que ara comença.

2. Els resultats d’ERC confirmen la tendència a la baixa del nostre partit iniciada l’any 2006, quan es va tornar a formalitzar l’estratègia d’aliances amb el PSC-PSOE, un partit subordinat a Madrid com ho demostren cada dia els seus 25 diputats al Congrés espanyol. Hores d’ara, tot allò que és fonamental per a Catalunya, per al seu progrés i per fer front a la crisi, com posar fi a l’espoli fiscal, continua encallat per la subordinació del PSC al PSOE.

3. ERC ha perdut 70.000 vots a Catalunya (-28% del total de l’any 2004), i ha tornat als resultats de fa deu anys, pràcticament igualant els de les eleccions europees de 1999 (175.000 vots). En aquests darrers tres anys hem esgotat tot l’augment de vots del cicle de creixement dels anys 2003-2004. Al País Valencià hem perdut 6000 vots (-40% del total de l’any 2004) i a les Illes s’han mantingut els resultats.

4. El PSC també ha perdut en aquestes eleccions més de 200.000 vots. En aquest sentit, queda clar que l’estratègia de pacte amb el PSC encaminada a aconseguir captar vot del seu electorat no ha funcionat. El transvasament de vot entre PSC i ERC mentre governem junts és inexistent. Només si ens distanciem i ens diferenciem d’aquesta opció subordinada a Madrid -com també de l’autonomisme que encara mena CiU-, podrem recuperar, entre centenars de milers de votants d’esquerres i independentistes que s’abstenen, el nostre suport social.

5. Lamentem, una vegada més, l’alta abstenció d’aquestes eleccions que són una evidència més de la distància i l’apatia del conjunt de la ciutadania vers la política. Aquest diumenge l’abstenció ha marcat un nou màxim a Catalunya i alhora s’han multiplicat per 5 els vots en blanc i nuls.

6. Les eleccions europees constaten, una vegada més, que ERC és el pal de paller de l’independentisme d’esquerres i democràtic al nostre país i la millor eina per construir l’Estat propi. En aquest sentit, animem a la gent independentista, d’esquerres i republicana dels Països Catalans a sumar i treballar per fer créixer ERC i promoure els necessaris canvis d’estratègia.

7. Per tal d’aprovar un renovat projecte de canvi per a rellançar ERC, Esquerra Independentista ha convocat a tots els seus adherits el dissabte 20 de juny a una assemblea general que es celebrarà a la ciutat de Barcelona. En aquesta assemblea es discutirà i aprovarà la ponència: “Torna l’Independentisme, torna Esquerra Republicana”.

Esquerra Independentista. Països Catalans, 09 de juny de 2009

La militància d’erc haurà de ser consultada en referèndum per decidir el posicionament del partit sobre el nou model de finançament

La gravetat de la crisi econòmica, fa que sigui més important que en cap altre moment de la nostra història recent que Catalunya disposi d’un nou model de finançament que redueixi substancialment el dèficit fiscal que pateix, i que l’any 2008 va superar els 20.000 milions d’euros. Sense aquests recursos econòmics el nostre país no podrà afrontar la necessària reconversió industrial cap a una indústria d’alt contingut tecnològic i amb elevat valor afegit capaç d’exportar als principals mercats del món, ni es podrà recol•locar a les persones aturades, ni serem capaços d’ajudar a les famílies i al teixit empresarial a superar el tràngol que suposa l’increment de l’atur i la restricció del crèdit.

La negociació sobre el nou model de finançament, els incompliments reiterats dels terminis legals vigents –des de fa més de mig any-, i les repercussions que pugui tenir en l’esdevenidor del país l’acceptació o no del model proposat pel PSOE, ha generat i seguirà generant un intens debat al si de l’independentisme i del catalanisme en general. Per això, davant la importància del  tema i la seva transcendència pel futur del projecte d’ERC,  Esquerra independentista vol demanar i recordar  a l’Executiva Nacional d’ERC que abans d’establir el posicionament d’ERC en relació al nou model de finançament,  s’haurà de consultar en referèndum al conjunt de la militància, tal i com va aprovar-ho el darrer Congrés Nacional i promou els Estatuts del partit.

Aquesta posició ha estat adoptada per unanimitat per Esquerra independentista, en la reunió que 70 dels seus membres, coordinadors i coordinadores de totes les comarques, van celebrar a l’Arboç el dissabte 7 de febrer.

En aquest sentit, el darrer Congrés Nacional d’ERC va aprovar l’esmena presentada per Esquerra independentista que instava a  l’Executiva d’ERC a convocar referèndums interns en les “grans decisions de país”.

Text de l’esmena aprovada:

“Esquerra Republicana potenciarà i concretarà el caràcter assembleari del seu funcionament, element distintiu de la mateixa. Aprofundirà en els mecanismes republicans de democràcia participativa i en la radicalitat democràtica en la presa de decisions, impulsant primàries per escollir els/les caps de llista electorals en l’àmbit nacional i en l’àmbit de les diferents circumscripcions electorals, limitant mandats i utilitzant la convocatòria de referèndums interns en les grans decisions de país...”

A més, els Estatuts del partit també preveuen que es convoquin referèndums interns per les qüestions fonamentals.

Article 31

“Se celebraran referèndums, per sufragi universal de totes les persones afiliades,
per prendre acords en qüestions que es considerin fonamentals, a petició de l’Executiva Nacional, del Consell Nacional, d’una tercera part de les Executives Regionals o del 10% de les persones afiliades.”

La Federació, Sant tornem-hi!

Fa dos dies va sortir a la plana principal del Punt la primera notícia, de les moltes que vindran, de la pugna pel control de la Federació de Barcelona, la segona del partit en nombre de militants. L’article en si encerta algunes coses i, com sempre, erra en altres. Jo intueixo que aquest article ha estat interessadament filtrat per l’actual direcció de Barcelona per potinejar en les negociacions. És cert, tothom està parlant amb tothom, però també és cert que no tothom té voluntat d’arribar a acords, de fet n’hi ha més que no volen arribar-ne que els que volen.

L’article fa referència al darrer congres en que la meva candidatura va perdre per una quarantena de vots, concretament 272 a 314. És cert que en aquella ocasió en Joan Puigcercós ens va donar recolzament, però també és molt cert que aquest suport era força minoritari comparat amb el que aportava la candidatura en si mateixa.

En aquests quatre anys han canviat moltes coses, és cert. I algunes han empitjorat, la Federació ha exercit un control ferri de la situació, ha reduït dràsticament el suport als Casals i, sobretot, ha reduït el seu pes polític. Per exemple, la taula de presidents va ser directament suprimida per no poder-la controlar. S’han posat en pràctica mètodes d’aparell dràstics, com per exemple demanar més signatures pels candidats que en el darrer Congrés Nacional, malgrat oposar-hi de forma hipòcrita. I a nivell electoral, hem anat de patacada en patacada malgrat el triomfalisme existent. Som el darrer grup de l’ajuntament i ningú a pres responsabilitats ni plantejat un model alternatiu de ciutat.

A la candidatura de fa quatre anys ens ha tocat el paper de fer d’oposició i ho hem fet en solitari malgrat que ara apareixerà algun oportunista. Per això, ja us avanço que hem tornaré a presentar a la Federació de Barcelona per capgirar la situació actual. Malgrat que molts no s’ho creuen, jo sí que em crec que Barcelona ha de ser capital en l’avançament cap a la independència.

Esquerra independentista omple de gom a gom l’Estació de França pel canvi de rumb a ERC

Esquerra independentista omple de gom a gom l’Estació de França pel canvi de rumb a ERC

Veure la galeria d’imatges de l’acte

Veure la crònica de l’acte de TV3

Sota el lema “Junts Podem, Junts Guanyarem” més de mig miler de militants d’ Esquerra Republicana s’han donat cita a l’acte central de campanya d’Esquerra independentista en un ambient compromès, festiu i optimista. Entre els assistents a l’acte s’hi ha pogut veure al MH Heribert Barrera, ex-secretari general d’ERC i ex-president del Parlament de Catalunya i l’escriptor Enric Vila.

Les intervencions polítiques han anat a càrrec de Jaume Renyer, candidat a la Presidència, Uriel Bertran, candidat a la Secretaria General, l’economista  Elisenda Paluzie, el jurista i escriptor Hèctor López Bofill i el portaveu d’EI de Barcelona, Francesc Sánchez.

Jaume Renyer, ha insistit en la necessitat que el proper Congrés d’ERC afronti “un triple canvi: un canvi ideològic que recuperi i actualitzi el republicanisme com a element ideològic propi i genuí; un canvi estratègic centrat al voltant de l’exercici del dret a decidir; i un canvi de lideratges, cap a una direcció col·legiada amb capacitat de lideratge polític i energia renovada”.

Per la sev banda Uriel Bertran, ha manifestat que “la nostra generació no té por a res” i “saltarem la paret que ens separa de la nostra llibertat”. També s’ha mostrat convençut que “Esquerra independentista és el canvi conciliador i necessari que pot esdevenir majoritari” i “l’únic que pot guanyar al continuïsme”. També s’ha mostrat sorprès que “amb la feinada que cal fer ara per rellançar ERC hi hagi candidats que creguin que es pot ser President a mitja jornada o Secretari General a 600 Km de distància”.

Elisenda Paluzie, ha manifestat que “amb la victòria d’Esquerra independentista ERC plantejarà la reducció substancial de l’espoli fiscal al govern de la Generalitat i el Concert Econòmic pel 2010” i Hèctor López Bofill s’ha compromès a que “ERC marqui i difongui un full de ruta seriós i pautat cap la independència”.

Tornem a endollar Esquerra

Calçotada sense escarafalls

Aquest diumenge, un bon grapat d’impulsors d’Esquerra Independentista, el moviment de base d’ERC per un canvi de rumb del partit varem celebrar una calçotada a La Pobla de Montornès (Baix Gaià – Camp de Tarragona). L’objectiu de la calçotada era celebrar la independència de Kosovo i, sobretot, passar una bona estona entre amics. Tot i això, el més important és que vàrem demostrar que la bona gent d’Esquerra sabem fer calçotades sense sortides de to. I, el més important per mi, va ser la primera calçotada de la meva filla Iraultza i li van agradar. Varem decidir reservar ja l’ermita per l’any que ve per celebrar noves coses…