DAFNE ABANS DE L´ALBA, d´Hèctor Bofill

De tant en tant va bé recomanar llibres. Et recomano que llegeixis DAFNE ABANS DE L´ALBA, d´Hèctor Bofill. Es un llibre que t’atrapa des del primer minut i, que donada la seva llargària,  es pot llegir en 1 dia. No t’esperis un llibre polític de cap a peus, més aviat hauràs de llegir entre línies.
Enhorabona Hèctor!

Una de bona del tripartit

Doncs sí, de tant en tant l’encerten. La nova llei del cinema, és una mesura més que necessària que afavorirà la normalització lingüística en l’àmbit de la projecció del cinema i garantirà els nostres drets lingüístics com a catalans. Una mesura a aplaudir.

Puigcercós voldria excloure ICV d’un futur govern amb el PSC

Aquest va ser el titular del Punt de fa uns dies i que encara es pot consultar al web d’Esquerra aquí . De fet, i que no serveixi de precedent, estic completament d’acord amb el president d’Esquerra. Un bipartit PSC-ERC és el més coherent, bàsicament perquè IC és “massa” radical i inestable per ells i no han après “encara” que governar vol dir renunciar. De fet, suposo que és un globus sonda del presidenciable Puigcercós que està preparant una nova estratègia. Jo crec que el que li ronda pel cap és una posterior fusió amb el PSC i així esdevenir, a la fi, la veritable sucursal del PSOE. Vés per on, seria el més coherent.

Simplement lamentable

L’espectacle ofert per la direcció de Reagrupament aquest cap de setmana ha estat lamentable en tots els seus vessants. El moviment independentista tenim un problema de proporcions descomunals. Sembla que no faci falta que ens escarraçem a plantar cara a l’enemic espanyol si tots solets ens enfonsem.

L’únic partit autoanomenat independentista del Parlament, s’ha venut per interessos econòmics i personals al sistema espanyol. L’altre alternativa pujant, donat que les CUP declinen presentar-s’hi, era Reagrupament. Malgrat que no m’agradi en excés la persona d’en Carretero ni de bona part dels seus fidels de la direcció per prepotents i creure’s sempre amb la raó, era l’única opció que veia factible per poder dipositar el meu vot cara les eleccions al Parlament. I solsament començar la cursa van i es barallen entre ells pels càrrecs “potencials” de diputats i diputades. Fan un flac a la regeneració política que tant defensen, si acaben practicant el mateix que fa Esquerra.

Mentre que la societat civil ha estat capaç de muntar les consultes independentistes a contracorrent i, no cal dir-ho, no exemptes de baralles internes. El panorama dels partits polític és això… lamentable. Després criticarem la desafecció quan els independentistes solets la generem. Per això, desitjo que tant en Carretero com bona part de Reagrupament madurin la seva decisió i, sobretot, madurin d’una vegada políticament o ja no sé que carai podrem votar els independentistes al Parlament.

Joan Carretero, si us plau, rectifica i, si no estaves disposat a plantar cara, per quins set sous il•lusiones a la gent?