La reforma laboral

Com a economista i empresari estic esgarrifat amb la proposta de reforma laboral que podem llegir als mitjans. Bàsicament perquè crec que no entenc rés i hauria de tornar a fer 2 carreres, la d’econòmiques que vaig fer i una de nova: la del sentit comú.

Cada cop que es parla de reforma laboral s’acaba parlant gairebé en exclusiva d’abaratiment de l’acomiadament, sota la teoria que l’empresari s’atrevirà a contractar més gent pensant que li pot sortir més barat desfer-se’n. I, a més, sembla ser que una part de l’acomiadament la pagarà FOGASA, es a dir l’estat: tots. Està bé això d’apostar per més endeutament el mateix mes que s’aplicarà la reducció del sou dels funcionaris….

A mi com a empresari, el que em frena de no contractar més gent no és el que hagi de pagar si faig fora un treballador de forma improcedent, de fet si ho faig així és just que el tingui d’indemnitzar amb un bon pessic ja que ho faig de forma improcedent, o sigui, sense raó. A mi el que em frena és la brutalitat del cost de contractar: que per cada treballador es paga el doble del que rep i que això vagi directament a l’estat. Si es vol fomentar la contractació el que cal es abaratir la contractació i no pas l’acomiadament. Que em facin fàcil contractar i no pas acomiadar. I això no ha d’afectar al sou dels treballadors ni a la seva estabilitat de cap manera. Si contractem més, pagant menys impostos, a la fi es paga més a la seguretat social, es paguen menys subsidis d’atur i hi ha menys aturats i tot el sistema funciona millor.

Crec fermament que aquest és el raonament correcte, i de ben segur la majoria d’estudiants d’econòmiques arribarien ràpid a aquest punt. Però es clar, els que negocien no són estudiants de 1er de carrera. Els que negocien són el president espanyol, que només sap que improvisar, una patronal encapçalada per una persona especialitzada en enfonsar empreses i acomiadar treballadors i uns dirigents sindicals venuts i tronats…. que voleu que passi? Així entenc perquè a la meva empresa els treballadors no estan sindicats ni jo afiliat a cap patronal i sempre acabem pactant solucions bones per a tothom. Segur que si enviéssim als dirigents patronals i sindicals a negociar a la nostra empresa ens l’enfonsarien.

La CEOE aposta per apujar l’IVA i reduir els impostor a les empreses

“La CEOE aposta per apujar l’IVA i reduir els impostor a les empreses”. Aquest era un dels titulars d’avui a l’Avui. Una mostra més de la ignorància de la patronal espanyola. És curiós que ho diguin la mateixa setmana que a Anglaterra s’ha anunciat la seva rebaixa. A mi que baixin els impostos a les empreses em sembla perfecte, cal reduir en temps de crisi les cotitzacions a la seguretat social que fan les empreses, sempre i quan sigui conjuntural. Ara bé demanar que s’apugi l’IVA, un impost altament regressiu, únicament tindrà el mateix impacte que té la inflació: apujar els PVP als consumidors i, en conseqüència, reduir el consum i afectar negativament a les vendes de les empreses, ergo més atur… i el peix es mossega la cua. Què no van anar a la universitat aquests senyors?

Cafres que sou uns cafres!

Sóc empresari; d’una petita empresa amb pocs treballadors. I a més sóc d’esquerres i independentista i em sento molt més a prop de Fidel Castro que de Jose Maria Cuevas, Fidalgo i companyia. Dic això perquè avui el Cuevas ha sortit demanant l’abaratiment dels acomiadaments. Un cop més sembla que únicament sortirem de la crisi facilitant-nos als empresaris acomiadar treballadors a preu de saldo. Per mi, com a empresari, aquesta és una visió cafre de l’economia. Per diverses raons, la primera perquè els treballadors són consumidors que impulsen l’economia i són una peça clau de la confiança en l’economia. Ja se sap, quan hi ha acomiadaments massius, la gent tremola i deixa de consumir entrant en un cercle viciós i catastròfic per l’economia.  Així que Cuevas, a mi i a molts empresaris no ens representes, per espanyol, per ser de dretes i, sobretot, per cafre!

Però si la representació de la patronal és patètica i curta de mires, els “líders” sindicals esta caducs i tenen també poc nivell. Així ens va… la gent  ni es sindica ni s’afilia a patronals. Però això és un drama, doncs si els sindicats no defensen als treballadors, qui els podrà defensar? Potser que sí que cal començar a actualitzar postulats del passat com el socialisme –el de veritat-. Si Bush és capaç de tornar-se intervencionista, deu ser que hi ha receptes del passat que són bones i, que com el programari, només li cal una actualització.