Drets humans? Per Espanya no compten

Font: e-noticies

Aquest dimecres, dia dels drets humans, les JERC Eixample han fet una acció al Síndic de Greuges, al mateix temps que es feia la inauguració de la nova seu del Síndic. Una decena militants de les Joventuts d’Esquerra, han desplegat una pancarta amb el lema “Drets Humans? Per Espanya no compten!” i posteriorment han lliurat una queixa formal al Síndic “amb el motiu de denuncia a l’Estat espanyol pel incompliment dels drets humans, perquè no ha denunciat el règim franquista i quan se li va presentar l’oportunitat en la Comissió permanent de l’assemblea parlamentaria del Consell d’Europa no va ratificar la condemna”, segons s’explica en un comunicat.

A més, han denunciat a Manuel Fraga i Iribarne “per la firma de sentencies de mort” i els casos que es van donar l’any 1992, abans dels Jocs Olímpics “quan van ser maltractats 15 independentistes per la policia de l’estat espanyol”. Finalment, s’ha denunciat la falta de llibertat de informació al País Valencià davant la situació de tancament dels repetidors de TV3. Les JERC Eixample està esperant la resposta del Síndic que s’exposarà d’aquí unes setmanes.

Estem construint un estat propi, disculpin les molèsties

Ahir es va fer, sota el títol Estem construint un estat propi, disculpin les molèsties, Esquerra va fer la valoració del que portem de mandat amb el segon tripartit. El mateix web d’Esquerra diu com a resum del acte: […] el president d’Esquerra Joan Puigcercós, que diu textualment: ha recordat que el president del Parlament els va fer un encàrrec, el de fer història, i ha assegurat que Esquerra és el que ha estat fent dia rere dia, ‘des de la valentia i la responsabilitat’. ‘I és des del Govern’, ha dit Puigcercós, ‘des d’on es pot construir un Estat propi’. En aquest sentit, el president d’Esquerra ha afirmat que ara ‘és el moment de jugar’ i que no valen ‘actituds resistencialistes’. Puigcercós ha fet una crida a ‘pujar al vaixell de la construcció nacional’, perquè ‘dóna més satisfacció i plaer intel•lectual’, que l’opció més fàcil que és ‘fugir i agafar la pancarta’. ‘No hi ha una altra solució que pujar al vaixell i intentar conduir aquesta nau’, ha conclòs Puigcercós, ‘no volem quedar-nos a port amb actituds resistencialistes pensant que mantindrem les nostres essències’.

Estic ben segur, que s’han fet moltes coses i bé com l’augment de despesa sanitària i l’augment de professors i que tenim molta gent capacitada al govern. El que crec és, que al igual que varem fer amb l’intent de federalitzar Espanya, ara també estem fracassant amb l’objectiu. No estem construint cap estat propi, de fet dubto que gaires militants ni votants d’Esquerra creguin que en els darrers 6 anys haguem fet un salt qualitatiu en la construcció de l’estat català que faci que tinguem la independència a la cantonada. Hem gestionat bé però rés més. De fet, el problema rau en que Esquerra, a diferència de la resta, té la independència com a objectiu prioritari i no pas ser al govern, i si ser al govern suposa no avançar ràpidament cap a la independència i si patir un greu desgast electoral i d’il•lusió del nostre electorat, això vol dir que potser ens hem equivocat tots plegats en el camí. Perquè siguem honestos, no n’hi ha prou amb tindre més professor més despesa sanitària, el nostre paper és fer avançar els Països Catalans cap a la independència i la justícia social, de forma indestriable. Si sent al govern no s’aconsegueix, doncs no passa rés, ho hem intentat i ara toca seguir un nou camí. Som un partit diferent, sempre ho hem defensat, però a vegades podem caure en el error de semblar que això no s’està complint del tot. No es que prefereixi la pancarta, el que no vull és ser còmplice d’un govern que no durà Catalunya a la independència perquè malauradament està embrancat en el sistema constitucional espanyol. Diuen que van passar un espot del 1992 on es deia que faria ERC si entrés al govern, saben com començava l’espot? El president anava en helicòpter, era republicà i d’una Catalunya independent. Aquí l’únic que ha anat en helicòpter és en Milà i l’únic president que hi ha no és republicà i sí que és espanyol i de centre i encara paga peatges a les autopistes.