El passat diumenge la meva filla petita va fer 1 any. Diuen que un es fa gran quan se’n va de casa. Diuen que per ser una persona complerta cal haver plantat 1 arbre, escrit 1 llibre i tenir un fill. Afortunadament, gairebé tot això ho he fet per duplicat i, a més, podem afegir-li 1 matrimoni, 1 empresa, 1 hipoteca (sics.) i 35 anys… així que sí, sóc gran però, contra allò que canten els Pets, no hem fa por fer-me gran. A hores d’ara em puc considerar l’home més feliç del món i moments com quan la teva filla petita fa el seu primer aniversari són quan més t’adones de la teva sort i quan valores que és realment important.
Arxius | Octubre, 2008
La Isona fa 1 any
21 oct.El Premio més cutre
16 oct.
Premio Planeta 2008
Ja fa anys en Vargas Llosa va guanyar el Premio Planeta, una persona estrangera que es dedica a insultar i atacar la nostra nació i la nostra llengua dia sí i dia també. Que jo em pregunto que pebrots li hem fet aquest pobre home perquè ens odiï tant?
Doncs ahir un altre estranger, en Fernando Savater, amb les mateixes tendències polítiques d’exterminació cultural de la nostra nació i la basca va guanyar el Premio Planeta. Molta gent ho ha trobat normal que entre 500 obres s’escolli la seva. Massa gent no es para a pensar en el rerefons polític d’una empresa com Planeta a on cada treballador es troba única i exclusivament a Razón quan entra cada dia a treballar. Jo ho sé perquè hi he treballat. Vargas Llosa i Savater poden ser bons escriptors, no ho sé no els he llegit mai ni ho faré, però en el que segur que són uns veritables campions és en la xenofòbia cap els catalans i Planeta els premia… Encara trobarem a faltar l’Izaguirre.
Agraïments
16 oct.
- Eixample
Vull aprofitar aquest post per agrair a tots i totes els companys i les companyes que dins la candidatura de Renovem Ciutat varem treballar pel canvi a Barcelona. No ha pogut ser però no passa rés. Vull fer un agraïment molt sincer als que ja em van ajudar fa quatre anys i ho han tornat a fer mantenint-nos tots plegats en el mateix discurs de sempre sense escollir dreceres perilloses: al Dani, a la Montse, al Sergi, als Alberts, al Roger, al Ramon, Josep Maria… i a tots els que ens hem trobat en el camí dins del marc de Reagrupament Independentista: l’Elisenda, la Rut, l’Ignasi, l’Oleguer, la Mireia… i, sobretot, a la gent del Casal a on sempre he militat: l’Eixample, perquè un cop més ens ha fet confiança i vam guanyar i, com sempre, a l’estil Eixample: empatant en el darrer minut. Ara aquest cop empatant anant sols… som com un equip italià de fútbol.
Felicitats Oriol
16 oct.
Oriol Amorós
Ara que ja han passat uns dies de la elecció de la presidència a la Federació toca analitzar els resultats. De guanyador n’hi ha hagut un i clar: l’Oriol Amorós amb 46% dels vots davant del 30% de Rut Carandell i 24% de Xavier Florensa. Malgrat que no ha arribat a la meitat dels vots i que n’ha perdut 6 punts de suport comparant amb fa 4 anys, cal reconèixer que ha fet un resultat molt molt bo i inapel•lable. Com a tal resultat té tot el dret a impulsar lliurement el seu programa els propers anys i tenia el dret a escollir una Executiva el més reforçada possible, per això el vot contrari a qualsevol dels secretaris proposats perd el seu sentit. Ha guanyat perquè ha estat el candidat que ha fet la millor campanya de llarg i se li ha de reconèixer. Ha sabut tapar la seva gran debilitat que ha estat privar de decisió política en els grans temes de ciutat a la militància i als Casals gràcies a un balanç de gestió, purament de gestió, que la resta de candidats no han pogut contrarestar.
Per això toca felicitar l’Oriol i el seu equip i desitjar pel bé del partit que ho facin el millor que puguin.
El canvi que encapçalava la Rut Carandell no ha trobat el recolzament suficient per guanyar, els militants barcelonins han optat legítimament pel continuisme i això ho hem de respectar tots. Malgrat això, el resultat ha estat prou bo, sobretot si tenim en compte que era el primer cop que s’hi presentava, i el canvi a Barcelona no pot venir d’altres mans que no sigui Reagrupament Independentista.
Pel que fa a Xavier Florensa, el resultat ha estat indubtablement dolent, molt dolent. I això que ha fet també una bona campanya metodològicament parlant. Ara resultats com Horta o Poblenou on ha arribat únicament al 5% reflecteixen la debilitat de la proposta. O a Casals com Eixample o Sants on s’han quedat al 20%. Tot i això han acomplert el seu objectiu de que rés no canvies, dividint el vot de la oposició barcelonina i mantenint a Amorós en la presidència. Un cop més les estratègies nacionals han passat per davant dels interessos dels militants puigcercocistes a Barcelona.
En definitiva, Amorós ha guanyat sense pal•liatius i es de justícia reconèixer el seu resultat i felicitar-lo sincerament. Jo ja ho vaig fer el mateix divendres.
Avui divendres tots a votar!
9 oct.
Us demano que avui divendres tots i totes les militants de Barcelona anem a votar a la Rut Carandell per renovar la Federació de Barcelona. Perquè únicament amb el nostre vot retornarem la decisió política a qui no l’havia d’haver perdut mai: els militants i els Casals. Des de Barcelona construïm la independència dels Països Catalans.
El bloc de Francesc Sánchez 