Independentisme o independentisme gradualista

Els darrers anys, dins d’Esquerra s’ha introduït, poc a poc, un debat de gran transcendència. Cal que siguem un partit independentista de tipus maximalista o, pel contrari, cal que siguem un partit gradualista que, mentre no arriba la independència, faci política. Jo anomeno els docs blocs com gestionar l’independentisme o gestionar l’autonomisme, malgrat que a molts membres de la direcció, com es va veure al darrer Consell Nacional, optin per qualificatius com el “gradualisme”.

És cert que optar per gestionar l’independentisme des d’una perspectiva coherent amb l’independentisme suposa no pactar amb el PCS-PSOE cap govern i, molt menys, com en l’actualitat el propi govern de la Generalitat. Per què? Perquè no conec cap partit que hagi dut el seu país a la independència pactant amb el seu opressor, bé tampoc conec cap que ho hagi aconseguit sense ser el principal partit del govern. Òbviament suposa no pactar acords de finançament que consagrin l’espoli de Catalunya. Algú opina que és una posició maximalista i massa purista, potser, però ningú pot negar que és la posició més coherent. I algú també podria dir que els votants ens voten per gestionar, però sincerament jo penso que ens voten per avançar cap a la independència i, des que hem entrat a govern i practicat el gradualisme únicament hem perdut vots.

Des de l’òptica de l’independentisme gradualista o gestió de l’autonomisme, fins que siguem independents cal que gestionem, com la resta de partits, el dia a dia polític perquè som un partit polític. La filosofia que es desprèn d’aquesta via no es pot negar que té algunes virtuts. A mi també m’agrada que els partits que em governin siguin el més propers als meus valors. Ara bé, això et porta a “inconscientment” modificar les teves prioritats tot i poder mantenir un cert discurs verbal i, en conseqüència, allunyar la independència com a objectiu priotari i pròxim. Sense oblidar que, pel fet de pactar amb el PSOE, que és el teu opressor, t’has d’abocar a certes renúncies i així acabem acceptant acords de finançament vergonyosos, estar en un govern que ridiculitza el referèndum d’Arenys, sent corresponsables, o impedir l’entrada de ILP com les de deumil.cat… i tot això en tant sols els darrers tres mesos.

Queda clar quina opció de les dues s’imposa actualment a Esquerra. El fet que Esquerra continuí optant per aquesta opció o aposti per un altre marcarà la història del nostre país els propers anys.

El govern no està per referendums

Avui dia 13 es celebra a Arenys de Munt el referèndum per la independència famós. Dic famós perquè el mateix govern espanyol i català l’han convertit en el principal esdeveniment mediàtic de l’any a nivell nacional, car que d’altra banda no hauria estat més que anecdòtic.

Cal felicitar al poble i els organitzadors pel coratge de convocar-lo i aguantar la pressió mediàtica. Un referèndum que es fa, com el mateix alcalde recordava, el mateix any que la mesa del Parlament rebutjava entrar a tràmit una ILP perquè el Parlament convoqués el referèndum, diguem que de forma seriosa. En aquell moment, tots els partits representats s’hi van negar (bravo).

Des de l’estat espanyol se’ns ha recordat que no cabem a la constitució per demòcrates. Vaja que ni l’autodeterminació ni la independència tenen lloc a la constitució i no en tenim cap dret. Era d’esperar que des del govern espanyol, que més podíem esperar del PSOE (PSC inclòs)?

El més preocupant és que el president de la Generalitat i, per extensió el govern i els 3 partits que en formen part (PSOE, ICV-EUiA i ERC), ridiculitzessin el referèndum i entenguès el permís als feixistes a manifestar-se en el discurs de la Diada. És simplement vergonyós, perquè si l’estat espanyol s’hi oposa, més motius tenien els 3 partits per posar el govern de la Generalitat al costat de l’ajuntament d’Arenys i no únicament no ho han fet sinó que ho han ridiculitzat.

Tot això fa que el referèndum guanyi en valor moral, demostrant que, de continuar així, qualsevol passa seriosa per avançar cap a la independència vindrà de la societat civil. És així de decebedor…. però real.

Si el govern català ridiculitza el valor d’Arenys de Munt per atrevir-se a convocar un referèndum, jo em pregunto… quin sentit que Esquerra doni suport a aquest govern? la resposta: cap, Esquerra hauria de plantejar-se seriosament que únicament ens convé estar al govern es per afrontar el desafiament democràtic a Espanya i poder convocar un referèndum de veritat. En cas contrari, estem hipotecant i malbaratant la millor eina de l’independentisme: Esquerra.