Esquerra s’equivoca

Uriel Bertran ha anunciat que deixarà de ser conseller nacional d’Esquerra després que l’únic representant d’ERC a la Mesa del Parlament i president de la Cambra, Ernest Benach, s’hagi oposat com la resta de grups a admetre a tràmit la Iniciativa Legislativa Popular alternativa per forçar un referèndum d’independència.

ERC no ha trigat rés en conviadar-lo a plegar de diputat. De fet és el que desitgen fa ja força temps. Uriel fa nosa a Esquerra, bàsicament perquè és una persona que defensa allò que creu. I, de fet, és de la poca gent que queda a Esquerra que aposta desacomplexadament per la independència, malgrat que això suposi renunciar a governar. Té masses principis i coherència per poder ser “tolerat” per l’aparell del partit, un aparell que ha enviat un missatge ben clar, un cop més: la independència està molt bé com a retòrica però és una idea que cal deixar per més endavant.

No sé que passarà amb l’Uriel i amb tots aquells que de bona fe encara pensen que és pot canviar el rumb d’Esquerra. Però sap greu que per miopia deixin escapar un dels millors actius de l’independentisme i un dels impulsors principals de les consultes per la independència.

Les urnes parlaran i demostraran que Esquerra està equivocada, però ja serà massa tard, massa gent haurem marxat i Esquerra corre el risc d’esdevenir la sucursal del PSC-PSOE.

I la llibertat d’expressió?

Ahir vaig llegir tres notícies a l’Avui que em van esgarrifar:

1-La redacció d’una proposta parlamentaria entre el PP i el PSOE per l’enduriment de la llei de partits.
2-La criminalització de l’Uriel Bertran arràn de la publicació a la premsa de la seva trobada amb Arnaldo Otegi.
3-La condemna del feixista Varela per apología del genocidi.

Malgrat ser tres notícies amb tints diferents, totes tres traspuen el retrocés de les llibertats a l’estat. No entenc que ara que el món abertzale està fent una aposta per la lluita pacífica se’ls estrenyi encara més el marge d’actuació, sembla que no es vulgui que deixin la via armada. No entenc que es criminalitzi algú simplement per reunir-se amb una persona per parlar de política o del temps. I no entenc que es pugui empresonar a algú per defensar el feixisme, mentre no ho faci per la via violenta, tothom hauria de defensar allò que vulgui amb la paraula, per repugnant que sigui allò que defensa.

No anem bé.

Reagrupament Independentista= justícia social + independència

“Reagrupament Independentista, militants i simpatitzants que volem una ERC forta que recuperi els valors i el rumb polític del partit

Reagrupament Independentista agrupa a militants i simpatitzants d’Esquerra Republicana de Catalunya que tenim com a objectiu que ERC situï en la seva agenda política la independència i la justícia social, i que recuperi l’estil republicà de fer política: transparent, auster i proper a la ciutadania.

Reagrupament Independentista subscriu la declaració ideològica d’ERC i es dissoldrà un cop acomplerts
els seus objectius.”

Aquest és el preàmbul de la Proposta del Manifest Fundacional de Reagrupament Independentista que el dissabte varem aprovar a Valls el grup promotor. Independència, justícia social i estil republicà són les bases del nou moviment. Unes bases que tots i totes les militants d’Esquerra haurien de sentir com a pròpies i que haurien de marcar les línies de l’estratègia del partit als Països Catalans, perquè som d’esquerres i independentistes.  Perquè sense justícia social no té sentit la independència i perquè sense independència no podem assolir la justícia social, és el cercle virtuós de l’independentisme.

Si voleu veure el document, el trobareu a http://www.esquerraindependentista.cat i a http://www.reagrupament.cat. Per fer aportacions, ho podeu fer a participaciomanifest@reagrupament.cat o info@esquerraindependentista.cat.

Què farem del 8 al 14 de juny si esquerra independentista guanya el congrés?

Una pregunta que sempre em fan a totes les presentacions de la candidatura d’Esquerra independentista és què farem l’endemà de les votacions si en Jaume Renyer i jo mateix sortim escollits com a President i Secretari General el proper dissabte 7 de juny.

Dins els nostres objectius de transparència passo a exposar el mètode de treball que aplicarem la setmana del 7 al 14 de juny, dia en què es votarà finalment la ponència política i la resta de l’Executiva Nacional.

1. Declarar formalment que el canvi ha guanyat a ERC, tant a nivell polític  com de lideratges.

2. Obrir converses amb les altres candidatures amb dos objectius; consolidar el canvi polític i conformar el millor equip de persones per rellançar ERC i recuperar la unitat.

– Per consolidar el canvi polític obrirem converses amb Reagrupament.cat, Gent d’Esquerra i ERC futur i treballarem per elaborar una nova Ponència política  que incorpori  les esmenes que ha presentat Esquerra independentista, l’esmena a la totalitat de Reagrupament i les propostes que generin consens de la ponència ja presentada.

– Si la Comissió Redactora de la ponència oficial, nomenada per l’actual direcció, bloqueja el canvi polític i no accepta la redacció d’una nova ponència portarem a votació el conjunt de les nostres esmenes al Congrés i buscarem el màxim de complicitats per aprovar-les.

3. Per conformar el millor equip de persones i recuperar la unitat dins d’ERC seguirem dos criteris.

– Partirem de la necessitat d’escollir una Executiva Nacional paritària entre dones i homes i amb les persones més preparades per cada un dels càrrecs a ocupar. Traslladarem aquesta determinació a la resta de candidatures.

– Si hi ha un acord global sobre la nova ponència política demanarem a la resta de candidatures que proposin a companyes i companys per tal de ser incorporats a l’Executiva Nacional. Aquestes companyes i companys han de tenir un perfil de renovació  i es respectarà el resultat de cada candidatura quan al nombre de companyes i companys a proposar.

– Si no hi ha un acord sobre la ponència política abans del dia 14, esperarem a les votacions de les esmenes d’Esquerra independentista al Congrés Nacional per verificar la voluntat de canvi del partit, i poder  conformar els equips de direcció amb els mateixos criteris abans exposats.

4. Farem públiques les línies vermelles als altres membres del Govern de la Generalitat perquè aquest sigui ambiciós i lleial a Catalunya, i donarem a conèixer la data en què la militància decidirà en assemblees territorials la continuïtat o no d’ERC al govern.

5. Presentarem una resolució al Parlament de Catalunya si el TC retalla l’Estatut per poder convocar una nova consulta popular a favor del dret a decidir.

6. Traçarem el full de ruta d’ERC per negociar el nou model de finançament que retalli substancialment l’espoli fiscal, i fomentarem una política d’utilització racional del territori i dels recursos naturals  amb la oposició des del Govern al transvasament de l’Ebre, al Quart Cinturó  i a l’actual projecte de MAT.

7. Donarem a conèixer a tota la ciutadania les condicions per participar en el Govern de la Generalitat la propera legislatura: la convocatòria d’un referèndum sobre el Concert Econòmic si aquest no és acceptat per l’Estat, la nova llei de política lingüística i l’aprovació de la llei de referèndums. Si aquesta agenda no és acceptada per una majoria de diputats al Parlament de Catalunya ERC es quedarà a la oposició.

Tornem a endollar Esquerra

Junts podem, junts guanyarem

Esquerra Independentista varem presentar ahir 25 de març el programa i l’equip humà que conformaran la candidatura d’ Esquerra independentista al proper Congrés Nacional d’ Esquerra Republicana i que es confirmarà definitivament el proper 5 d’abril durant una assemblea.

Junts podem, junts guanyarem és la nostra recepta per tornar la il·lusió als militants d’Esquerra i els seus votants per impulsar un nou horitzó nacional, el referèndum d’independència, definint un full de ruta clar, seriós i pautat que marqui l’acció política republicana aplicant una nova estratègia política al voltant del dret a decidir.

Uriel Bertran va presentar les propostes d’Esquerra independentista per un canvi de rumb a Esquerra Republicana acompanyats d’una trentena de militants independentistes d’arreu de del territori i membres de la candidatura: Jaume Renyer, Hèctor López Bofill, jurista, escriptor i professor de Dret Constitucional de la UPF; Pilar Dellunde, doctora en Lògica Matemàtica professora titular a la UAB; Jordi Anguera, economista i director de l’Agència Catalana del Consum de la Generalitat de Catalunya; Antoni Abad, doctor en Filosofia del Dret i professor de Dret Constitucional Comparat a la Universitat de Nova York; Núria Arnau, urbanista i portaveu d’Esquerra independentista; Francesc Sánchez, economista i portaveu d’Esquerra independentista; Roser Gaitano, presidenta d’ERC Barcelonès Nord; i Marc Ges, psicòleg i president d’ERC Bages entre molts d’altres.

Aquí podeu trobar un resum de la presentació