Tag Archives: reagrupament

Simplement lamentable

1 febr.

L’espectacle ofert per la direcció de Reagrupament aquest cap de setmana ha estat lamentable en tots els seus vessants. El moviment independentista tenim un problema de proporcions descomunals. Sembla que no faci falta que ens escarraçem a plantar cara a l’enemic espanyol si tots solets ens enfonsem.

L’únic partit autoanomenat independentista del Parlament, s’ha venut per interessos econòmics i personals al sistema espanyol. L’altre alternativa pujant, donat que les CUP declinen presentar-s’hi, era Reagrupament. Malgrat que no m’agradi en excés la persona d’en Carretero ni de bona part dels seus fidels de la direcció per prepotents i creure’s sempre amb la raó, era l’única opció que veia factible per poder dipositar el meu vot cara les eleccions al Parlament. I solsament començar la cursa van i es barallen entre ells pels càrrecs “potencials” de diputats i diputades. Fan un flac a la regeneració política que tant defensen, si acaben practicant el mateix que fa Esquerra.

Mentre que la societat civil ha estat capaç de muntar les consultes independentistes a contracorrent i, no cal dir-ho, no exemptes de baralles internes. El panorama dels partits polític és això… lamentable. Després criticarem la desafecció quan els independentistes solets la generem. Per això, desitjo que tant en Carretero com bona part de Reagrupament madurin la seva decisió i, sobretot, madurin d’una vegada políticament o ja no sé que carai podrem votar els independentistes al Parlament.

Joan Carretero, si us plau, rectifica i, si no estaves disposat a plantar cara, per quins set sous il•lusiones a la gent?

L’assemblearisme de Joan Carretero

5 oct.

reagrupamentA l’Avui d’avui hi ha una entrevista a Joan Carretero, líder de Reagrupament. L’entrevista no té desperdici però em quedo, sobretot, amb una resposta:

Assembleari.
Havíem de començar donant veu a tots els associats, però a partir d’ara hem de ser un exèrcit entrenat, organitzat i disciplinat on només mani el capità general.  Són la mena d’exèrcits que acostumen a guanyar.

Vaja ja s’ha destapat,  com la majoria… van d’assemblearis quan els hi convé manipular a la gent pel seu interés però a l’hora de la veritat rés de rés, sempre volen manar ells. Vaja que la regeneració democràtica que defensen va per bon camí. Amb aquestes idees ben bé tindria un lloc preminent a l’Executiva d’Esquerra.

L’única lluita que es perd és la que s’abandona

28 abr.

Esquerra IndependentistaEsquerra Independentista lamenta profundament la baixa de Joan Carretero com a militant d’ERC. De la mateixa manera, considerem que és un error l’expedient que la direcció ha decidit obrir a l’ex conseller. Les diferències entre companys de partit s’han de resoldre a partir del diàleg, la generositat i la conciliació. Marxar o convidar a fer-ho no és, ni serà mai, la solució. Les estratègies polítiques canvien i les persones passen, però l’ideari i els objectius polítics romanen.

Esquerra Independentista reitera la voluntat de seguir treballant perquè les propostes de canvi que defensem esdevinguin majoritàries en el sí del partit, un objectiu que aconseguirem sense exclusions i comptant amb tothom. Perquè només amb tenacitat i amb voluntat ferma aconseguirem reconduir la formació i tornarem a ser el partit de la gent, fresc i valent, que diu les coses pel seu nom.

La situació generada durant aquestes darreres setmanes no és una bona notícia per a cap independentista. Les discrepàncies d’opinió entre companys no poden passar per sobre de l’interès comú en l’històric partit de Macià i Companys, l’eina que ens conduirà a la llibertat nacional i a la justícia social.
Esquerra Independentista