Tag Archives: Federació

Felicitats Oriol

16 oct.
Oriol Amorós

Oriol Amorós

Ara que ja han passat uns dies de la elecció de la presidència a la Federació toca analitzar els resultats. De guanyador n’hi ha hagut un i clar: l’Oriol Amorós amb 46% dels vots davant del 30% de Rut Carandell i 24% de Xavier Florensa. Malgrat que no ha arribat a la meitat dels vots i que n’ha perdut 6 punts de suport comparant amb fa 4 anys, cal reconèixer que ha fet un resultat molt molt bo i inapel•lable. Com a tal resultat té tot el dret a impulsar lliurement el seu programa els propers anys i tenia el dret a escollir una Executiva el més reforçada possible, per això el vot contrari a qualsevol dels secretaris proposats perd el seu sentit. Ha guanyat perquè ha estat el candidat que ha fet la millor campanya de llarg i se li ha de reconèixer. Ha sabut tapar la seva gran debilitat que ha estat privar de decisió política en els grans temes de ciutat a la militància i als Casals gràcies a un balanç de gestió, purament de gestió, que la resta de candidats no han pogut contrarestar.

Per això toca felicitar l’Oriol i el seu equip i desitjar pel bé del partit que ho facin el millor que puguin.

El canvi que encapçalava la Rut Carandell no ha trobat el recolzament suficient per guanyar, els militants barcelonins han optat legítimament pel continuisme i això ho hem de respectar tots. Malgrat això, el resultat ha estat prou bo, sobretot si tenim en compte que era el primer cop que s’hi presentava, i el canvi a Barcelona no pot venir d’altres mans que no sigui Reagrupament Independentista.

Pel que fa a Xavier Florensa, el resultat ha estat indubtablement dolent, molt dolent. I això que ha fet també una bona campanya metodològicament parlant. Ara resultats com Horta o Poblenou on ha arribat únicament al 5% reflecteixen la debilitat de la proposta. O a Casals com Eixample o Sants on s’han quedat al 20%. Tot i això han acomplert el seu objectiu de que rés no canvies, dividint el vot de la oposició barcelonina i mantenint a Amorós en la presidència. Un cop més les estratègies nacionals han passat per davant dels interessos dels militants puigcercocistes a Barcelona.

En definitiva, Amorós ha guanyat sense pal•liatius i es de justícia reconèixer el seu resultat i felicitar-lo sincerament. Jo ja ho vaig fer el mateix divendres.

La Federació, Sant tornem-hi!

4 jul.

Fa dos dies va sortir a la plana principal del Punt la primera notícia, de les moltes que vindran, de la pugna pel control de la Federació de Barcelona, la segona del partit en nombre de militants. L’article en si encerta algunes coses i, com sempre, erra en altres. Jo intueixo que aquest article ha estat interessadament filtrat per l’actual direcció de Barcelona per potinejar en les negociacions. És cert, tothom està parlant amb tothom, però també és cert que no tothom té voluntat d’arribar a acords, de fet n’hi ha més que no volen arribar-ne que els que volen.

L’article fa referència al darrer congres en que la meva candidatura va perdre per una quarantena de vots, concretament 272 a 314. És cert que en aquella ocasió en Joan Puigcercós ens va donar recolzament, però també és molt cert que aquest suport era força minoritari comparat amb el que aportava la candidatura en si mateixa.

En aquests quatre anys han canviat moltes coses, és cert. I algunes han empitjorat, la Federació ha exercit un control ferri de la situació, ha reduït dràsticament el suport als Casals i, sobretot, ha reduït el seu pes polític. Per exemple, la taula de presidents va ser directament suprimida per no poder-la controlar. S’han posat en pràctica mètodes d’aparell dràstics, com per exemple demanar més signatures pels candidats que en el darrer Congrés Nacional, malgrat oposar-hi de forma hipòcrita. I a nivell electoral, hem anat de patacada en patacada malgrat el triomfalisme existent. Som el darrer grup de l’ajuntament i ningú a pres responsabilitats ni plantejat un model alternatiu de ciutat.

A la candidatura de fa quatre anys ens ha tocat el paper de fer d’oposició i ho hem fet en solitari malgrat que ara apareixerà algun oportunista. Per això, ja us avanço que hem tornaré a presentar a la Federació de Barcelona per capgirar la situació actual. Malgrat que molts no s’ho creuen, jo sí que em crec que Barcelona ha de ser capital en l’avançament cap a la independència.