Tag Archives: esquerra

Què farem del 8 al 14 de juny si esquerra independentista guanya el congrés?

2 juny

Una pregunta que sempre em fan a totes les presentacions de la candidatura d’Esquerra independentista és què farem l’endemà de les votacions si en Jaume Renyer i jo mateix sortim escollits com a President i Secretari General el proper dissabte 7 de juny.

Dins els nostres objectius de transparència passo a exposar el mètode de treball que aplicarem la setmana del 7 al 14 de juny, dia en què es votarà finalment la ponència política i la resta de l’Executiva Nacional.

1. Declarar formalment que el canvi ha guanyat a ERC, tant a nivell polític  com de lideratges.

2. Obrir converses amb les altres candidatures amb dos objectius; consolidar el canvi polític i conformar el millor equip de persones per rellançar ERC i recuperar la unitat.

– Per consolidar el canvi polític obrirem converses amb Reagrupament.cat, Gent d’Esquerra i ERC futur i treballarem per elaborar una nova Ponència política  que incorpori  les esmenes que ha presentat Esquerra independentista, l’esmena a la totalitat de Reagrupament i les propostes que generin consens de la ponència ja presentada.

– Si la Comissió Redactora de la ponència oficial, nomenada per l’actual direcció, bloqueja el canvi polític i no accepta la redacció d’una nova ponència portarem a votació el conjunt de les nostres esmenes al Congrés i buscarem el màxim de complicitats per aprovar-les.

3. Per conformar el millor equip de persones i recuperar la unitat dins d’ERC seguirem dos criteris.

– Partirem de la necessitat d’escollir una Executiva Nacional paritària entre dones i homes i amb les persones més preparades per cada un dels càrrecs a ocupar. Traslladarem aquesta determinació a la resta de candidatures.

– Si hi ha un acord global sobre la nova ponència política demanarem a la resta de candidatures que proposin a companyes i companys per tal de ser incorporats a l’Executiva Nacional. Aquestes companyes i companys han de tenir un perfil de renovació  i es respectarà el resultat de cada candidatura quan al nombre de companyes i companys a proposar.

– Si no hi ha un acord sobre la ponència política abans del dia 14, esperarem a les votacions de les esmenes d’Esquerra independentista al Congrés Nacional per verificar la voluntat de canvi del partit, i poder  conformar els equips de direcció amb els mateixos criteris abans exposats.

4. Farem públiques les línies vermelles als altres membres del Govern de la Generalitat perquè aquest sigui ambiciós i lleial a Catalunya, i donarem a conèixer la data en què la militància decidirà en assemblees territorials la continuïtat o no d’ERC al govern.

5. Presentarem una resolució al Parlament de Catalunya si el TC retalla l’Estatut per poder convocar una nova consulta popular a favor del dret a decidir.

6. Traçarem el full de ruta d’ERC per negociar el nou model de finançament que retalli substancialment l’espoli fiscal, i fomentarem una política d’utilització racional del territori i dels recursos naturals  amb la oposició des del Govern al transvasament de l’Ebre, al Quart Cinturó  i a l’actual projecte de MAT.

7. Donarem a conèixer a tota la ciutadania les condicions per participar en el Govern de la Generalitat la propera legislatura: la convocatòria d’un referèndum sobre el Concert Econòmic si aquest no és acceptat per l’Estat, la nova llei de política lingüística i l’aprovació de la llei de referèndums. Si aquesta agenda no és acceptada per una majoria de diputats al Parlament de Catalunya ERC es quedarà a la oposició.

Tornem a endollar Esquerra

8 maig

Endreçem la cuina

29 abr.

Stop “trileros”. Exercim el dret a decidir

22 abr.

Carod arrasarà!!

22 abr.

karmele i carodEstà clar que la candidatura més plural és la de Carod, és tant plural que fins i tot la Karmele, sí la de Supervivientes li dona suport obertament. Llegiu l’Avui. Proposo que d’ara endavant anomenem la candidatura Benach-Niubó com la Candidatura Supervivent. De fet, des que en Portabella li va donar suport ja era això. Dit i fet, si la Karmele li dóna suport… la resta ja ens podem retirar… Potser un cop guanyin la poden proposar de Consellera de Cultura. Una mica d’humor no fa mal no?

Carod té raó

26 març

La passa endavant d’en Carod no presentant-se a cap càrrec orgànic el proper Congrés ha descol·locat a tothom, sobretot pel que fa a la seva crida a la unitat i la renovació. Crec que és un gest encertat, Carod no pot autodefinir-se com la renovació que li cal a Esquerra com tampoc en Joan Puigcercós. El darrer intentarà durant els propers mesos mostrar-se com la renovació que li cal al partit però ell és tan responsable com en Carod dels encerts i els errors dels darrers temps. Junts ho han compartit tot fent tiquet o tàndem electoral un cop i un altre. Junts han escenificat unions i desunions com en el seu moment la seva predisposició a votar favorablement l’Estatut o dissenyar l’acord actual amb en Montilla. Un o altre són el mateix discurs i un i l’altre sempre han defensat que no hi ha diferències ideològiques o estratègiques entre ells, tots dos ens poden dur a acabar pensant que més que de política podem estar parlant ara de simplement quin dels dos cau més bé al militant per dirigir el partit i això no és seriós…

Estic d’acord amb en Carod, cal renovació a Esquerra i això no ho pot ser ni ell ni en Puigcercós. Ambdós són importants pel projecte però cal sàvia nova.

Junts podem, junts guanyarem

26 març

Esquerra Independentista varem presentar ahir 25 de març el programa i l’equip humà que conformaran la candidatura d’ Esquerra independentista al proper Congrés Nacional d’ Esquerra Republicana i que es confirmarà definitivament el proper 5 d’abril durant una assemblea.

Junts podem, junts guanyarem és la nostra recepta per tornar la il·lusió als militants d’Esquerra i els seus votants per impulsar un nou horitzó nacional, el referèndum d’independència, definint un full de ruta clar, seriós i pautat que marqui l’acció política republicana aplicant una nova estratègia política al voltant del dret a decidir.

Uriel Bertran va presentar les propostes d’Esquerra independentista per un canvi de rumb a Esquerra Republicana acompanyats d’una trentena de militants independentistes d’arreu de del territori i membres de la candidatura: Jaume Renyer, Hèctor López Bofill, jurista, escriptor i professor de Dret Constitucional de la UPF; Pilar Dellunde, doctora en Lògica Matemàtica professora titular a la UAB; Jordi Anguera, economista i director de l’Agència Catalana del Consum de la Generalitat de Catalunya; Antoni Abad, doctor en Filosofia del Dret i professor de Dret Constitucional Comparat a la Universitat de Nova York; Núria Arnau, urbanista i portaveu d’Esquerra independentista; Francesc Sánchez, economista i portaveu d’Esquerra independentista; Roser Gaitano, presidenta d’ERC Barcelonès Nord; i Marc Ges, psicòleg i president d’ERC Bages entre molts d’altres.

Aquí podeu trobar un resum de la presentació

Tornarem a vèncer (per Uriel Bertran i Jaume Renyer)

13 març

Esquerra IndependentistaCompanyes i companys, ens en sortirem i tornarem a fer créixer ERC fins a esdevenir majoritaris i convocar el referèndum d’independència. No pot ser d’altra manera, perquè la capacitat de militància i les conviccions independentistes i d’esquerres de totes les dones i homes que conformem ERC són el projecte polític de futur que necessita Catalunya i els Països Catalans per progressar com a nació. Volem viure la independència i el benestar. I ho aconseguirem, i tant que ho aconseguirem!

Els mals resultats de diumenge indiquen el final d’un cicle polític, de partit i de país, però també són, al cap i a la fi, una més de les moltes situacions adverses que hem hagut de superar. El pare de la pàtria txeca, Tomás Garrigue Masarik, com Francesc Macià, anys més tard, afirmava que la lluita per la llibertat era un compromís ètic amb la humanitat que mai podia perdre. Gràcies a aquesta lluita per la llibertat, Esquerra sempre ha superat, amb el seu inalterable compromís ètic amb la nació catalana, guerra, exili, dictadura, una transició fraudulenta i el repartiment del país entre socialistes i convergents durant els últims trenta anys. Essent la nostra història constant com la marea, després de la davallada, vindrà la crescuda. I després del fracàs de l’autonomisme, i corroborat el federalisme com una utopia, l’independentisme d’ERC pot esdevenir majoritari.

  Aquest canvi de cicle ja ha començat al nostre partit en forma de període precongressual. Un període d’incerteses que torna a fer emergir, en molts militants, la por de les divisions insalvables que sempre han perseguit l’independentisme. Per això volem fer una crida a tots els actors a la serenitat, a la calma, al compromís absolut amb el nostre partit i a prioritzar, per damunt dels enfrontaments personals a què hem assistit aquests dies, la concreció del projecte que rellanci ERC cap a un nou cicle d’il·lusió i de creixement. Nosaltres, comprometent-nos amb aquestes exigències, treballarem, amb totes les energies de què disposem, per fer realitat una nova etapa de creixement. Volem que torni la il·lusió, definir un full de ruta creïble, seriós i pautat cap a la independència i que el proper govern deixi enrere el peix al cove convergent i el mica en mica s’omple la pica socialista i exerceixi el dret de decidir, convocant les consultes populars que siguin necessàries per plantar cara a l’Estat en defensa dels interessos de Catalunya. I volem, és clar, que l’actual govern d’Entesa s’amari d’ambició política per posar fi al saqueig fiscal que patim.

Ara tenim a tocar fer possible la nova ERC i construir el futur catalanisme, inevitablement independentista. Per aconseguir-ho, ens toca treballar de valent per agrupar les diferents sensibilitats i milers de militants que, dins d’ERC, defensen aquest projecte de renovació i d’il·lusió. Toca saba nova i lideratges plurals, i ha de quedar enrere, d’una vegada per totes, el debat personalista, els equips tancats i enfrontats i el tacticisme de curta volada. Plegats tenim una enorme responsabilitat: garantir el dret de decidir un canvi seriós i responsable. L’independentisme, en creixement constant, espera que del proper congrés en sorgeixi una Esquerra de la llibertat, renovada i forta. Ara és l’hora del patriotisme, la intel·ligència i el coratge. I, en el nostre partit assembleari, tot és a les nostres mans, tot és a les vostres mans.

Uriel Bertran i Jaume Renyer, militants d’ERC

Calçotada sense escarafalls

18 febr.

esquerra independentistaAquest diumenge, un bon grapat d’impulsors d’Esquerra Independentista, el moviment de base d’ERC per un canvi de rumb del partit varem celebrar una calçotada a La Pobla de Montornès (Baix Gaià – Camp de Tarragona). L’objectiu de la calçotada era celebrar la independència de Kosovo i, sobretot, passar una bona estona entre amics. Tot i això, el més important és que vàrem demostrar que la bona gent d’Esquerra sabem fer calçotades sense sortides de to. I, el més important per mi, va ser la primera calçotada de la meva filla Iraultza i li van agradar. Varem decidir reservar ja l’ermita per l’any que ve per celebrar noves coses…

Acord a les illes ratificat

11 febr.

unitatxilles“Les persones i les organitzacions que representam som conscients de la necessitat, més peremptòria que mai, que veus nacionalistes de les Illes Balears siguin presents al Congrés del Diputats. L’espoli fiscal que no deixa de patir el nostre país (i que repercuteix negativament en el benestar dels ciutadans), la precària situació de la nostra llengua, el migrat avanç que suposà la reforma estatutària, les inversions deficitàries per part de l’Estat, i a sobre el constant menyspreu dels grans partits estatalistes respecte aquestes problemàtiques, fan més necessari que mai obtenir una representació de caire nacional al Congrés dels Diputats.”

Aquesta frase forma part de l’acord polític amb el nom unitat per les illes que s’ha arribat a les Illes per fer una candidatura ncaional i d’esquerres al Congrés de Diputats espanyol els partits polítics PSM-Entesa Nacionalista, Unió Mallorquina, Esquerra, Entesa per Mallorca i els Verds de Menorca. Una aposta política per trencar el bipartidisme. Una bona opció fins que s’aconsegueixi una major implantació de l’únic partit independentista amb representació parlamentaria a Madrid.

Esquerra va ratificar l’acord el dissabte al Consell Nacional.