2 dies pel millor concert de l’any: Billy Bragg a Bikini

13 oct.

Aquest serà un any de grans concerts… U2, Depeche Mode,… òbviament els he vist altres cops i aquest any els he vist o veuré. Però el millor concert de l’any serà, sense cap mena de dubte, el de Billy Bragg. A Barcelona ha tocat 3 cops, un d’ells l’any pasta al Primavera Sound. Pel qui no el conegui, que suposo que és la majoria, és l’inventor del red pop o pop reivindicatiu d’esquerres i a Anglaterra, el seu país, és tot un ídol. A casa nostra és la musa de gent com Els Pets o el Saura (sí, sics.).

L’assemblearisme de Joan Carretero

5 oct.

reagrupamentA l’Avui d’avui hi ha una entrevista a Joan Carretero, líder de Reagrupament. L’entrevista no té desperdici però em quedo, sobretot, amb una resposta:

Assembleari.
Havíem de començar donant veu a tots els associats, però a partir d’ara hem de ser un exèrcit entrenat, organitzat i disciplinat on només mani el capità general.  Són la mena d’exèrcits que acostumen a guanyar.

Vaja ja s’ha destapat,  com la majoria… van d’assemblearis quan els hi convé manipular a la gent pel seu interés però a l’hora de la veritat rés de rés, sempre volen manar ells. Vaja que la regeneració democràtica que defensen va per bon camí. Amb aquestes idees ben bé tindria un lloc preminent a l’Executiva d’Esquerra.

Independentisme o independentisme gradualista

13 set.

esquerraEls darrers anys, dins d’Esquerra s’ha introduït, poc a poc, un debat de gran transcendència. Cal que siguem un partit independentista de tipus maximalista o, pel contrari, cal que siguem un partit gradualista que, mentre no arriba la independència, faci política. Jo anomeno els docs blocs com gestionar l’independentisme o gestionar l’autonomisme, malgrat que a molts membres de la direcció, com es va veure al darrer Consell Nacional, optin per qualificatius com el “gradualisme”.

És cert que optar per gestionar l’independentisme des d’una perspectiva coherent amb l’independentisme suposa no pactar amb el PCS-PSOE cap govern i, molt menys, com en l’actualitat el propi govern de la Generalitat. Per què? Perquè no conec cap partit que hagi dut el seu país a la independència pactant amb el seu opressor, bé tampoc conec cap que ho hagi aconseguit sense ser el principal partit del govern. Òbviament suposa no pactar acords de finançament que consagrin l’espoli de Catalunya. Algú opina que és una posició maximalista i massa purista, potser, però ningú pot negar que és la posició més coherent. I algú també podria dir que els votants ens voten per gestionar, però sincerament jo penso que ens voten per avançar cap a la independència i, des que hem entrat a govern i practicat el gradualisme únicament hem perdut vots.

Des de l’òptica de l’independentisme gradualista o gestió de l’autonomisme, fins que siguem independents cal que gestionem, com la resta de partits, el dia a dia polític perquè som un partit polític. La filosofia que es desprèn d’aquesta via no es pot negar que té algunes virtuts. A mi també m’agrada que els partits que em governin siguin el més propers als meus valors. Ara bé, això et porta a “inconscientment” modificar les teves prioritats tot i poder mantenir un cert discurs verbal i, en conseqüència, allunyar la independència com a objectiu priotari i pròxim. Sense oblidar que, pel fet de pactar amb el PSOE, que és el teu opressor, t’has d’abocar a certes renúncies i així acabem acceptant acords de finançament vergonyosos, estar en un govern que ridiculitza el referèndum d’Arenys, sent corresponsables, o impedir l’entrada de ILP com les de deumil.cat… i tot això en tant sols els darrers tres mesos.

Queda clar quina opció de les dues s’imposa actualment a Esquerra. El fet que Esquerra continuí optant per aquesta opció o aposti per un altre marcarà la història del nostre país els propers anys.

El govern no està per referendums

13 set.

cartell-arenysAvui dia 13 es celebra a Arenys de Munt el referèndum per la independència famós. Dic famós perquè el mateix govern espanyol i català l’han convertit en el principal esdeveniment mediàtic de l’any a nivell nacional, car que d’altra banda no hauria estat més que anecdòtic.

Cal felicitar al poble i els organitzadors pel coratge de convocar-lo i aguantar la pressió mediàtica. Un referèndum que es fa, com el mateix alcalde recordava, el mateix any que la mesa del Parlament rebutjava entrar a tràmit una ILP perquè el Parlament convoqués el referèndum, diguem que de forma seriosa. En aquell moment, tots els partits representats s’hi van negar (bravo).

Des de l’estat espanyol se’ns ha recordat que no cabem a la constitució per demòcrates. Vaja que ni l’autodeterminació ni la independència tenen lloc a la constitució i no en tenim cap dret. Era d’esperar que des del govern espanyol, que més podíem esperar del PSOE (PSC inclòs)?

El més preocupant és que el president de la Generalitat i, per extensió el govern i els 3 partits que en formen part (PSOE, ICV-EUiA i ERC), ridiculitzessin el referèndum i entenguès el permís als feixistes a manifestar-se en el discurs de la Diada. És simplement vergonyós, perquè si l’estat espanyol s’hi oposa, més motius tenien els 3 partits per posar el govern de la Generalitat al costat de l’ajuntament d’Arenys i no únicament no ho han fet sinó que ho han ridiculitzat.

Tot això fa que el referèndum guanyi en valor moral, demostrant que, de continuar així, qualsevol passa seriosa per avançar cap a la independència vindrà de la societat civil. És així de decebedor…. però real.

Si el govern català ridiculitza el valor d’Arenys de Munt per atrevir-se a convocar un referèndum, jo em pregunto… quin sentit que Esquerra doni suport a aquest govern? la resposta: cap, Esquerra hauria de plantejar-se seriosament que únicament ens convé estar al govern es per afrontar el desafiament democràtic a Espanya i poder convocar un referèndum de veritat. En cas contrari, estem hipotecant i malbaratant la millor eina de l’independentisme: Esquerra.

Oriol Pujol, calladet estàs més maco

8 jul.

Oriol_PujolAvui CIU ha carregat contra Esquerra pel tema de la negociació del finançament. Però CIU i, concretament, el fill d’en Jordi Pujol s’haurien d’abstenir de fer crítiques al govern de Catalunya en el camp nacional quan ells han demostrat, per activa i per passiva, que de partit nacional no en tenen rés de rés. Que ells tenen la paternitat del peix al cove i “l’ara no toca” que tant practica l’actual govern.

CIU han venut Catalunya sempre que han pogut al PP i al PSOE negociant finançaments pírrics, vaja com els que s’està negociant ara per part del Tripartit. CIU ha estat el millor professor del govern actual. Així doncs, quina autoritat moral tenen per criticar el govern? Cap! Així que Oriol Pujol, calladet estàs més maco.

3.800 milions!! NI MÉS NI MENYS

6 jul.

hisendaPuigcercós:  ‘Amb el nou model Catalunya ha d’estar com a mínim al 105 del rànquing i s’han de consolidar 3.800 milions’…‘la primera xifra segurament no serà de 3.800, però el tercer any l’hem de consolidar per tal que la xifra fixada sigui com a mínim de 3.800 milions d’euros’.

Aquestes frases estan extretes de la plana web d’Esquerra. Ara us proposo fer 4 números, d’allò més fàcils.

Exposem el problema:

1. L’espoli fiscal que pateix Catalunya, es a dir aquells diners que marxen a Espanya i no torna són més de 20.000 milions d’Euros l’any 2008.
2. El dèficit de la Generalitat de Catalunya va ser de 4.862 milions l’exercici del 2008 segons Castells.
3. Esquerra demana 3.800 milions d’Euros consolidats el tercer any.

Ara la pregunta, amb aquesta millora del finançament, Catalunya principat pot augmentar la seva despesa en polítiques socials respecte a l’any passat? La resposta és NO.  De fet, no podríem cobrir ni el dèficit de l’exercici del 2008, o el que és el mateix, el deute generat l’any passat i, òbviament, si no podem ni gastar allò que varem gastar l’any passat… on és el salt qualitatiu que suposaria un nou model de finançament? Paga la pena?

Proposo una “revolució” en la mentalitat independentista… mirar una mica més enllà de les nostres fronteres. Diuen que n’hi ha un aldea gala governada pels socialistes que és diu Eusakdi on tenen el Concert Econòmic, tenen capacitat  normativa i d’autonomia en la gestió i recaptació d’imposts, i transfereixen una quantitat pactada amb l’estat proporcional a la capacitat tributària d’aquests territoris, en concepte de despeses generals. Potser és el que hauríem de demanar no? Sé que és molt agosarat però crec recordar que fa molts molts anys jo havia penjat cartells demanant el concert econòmic, no t’ho creus? aquí tens la foto de l’inici de la campanya que per cert es deia “NI MÉS NI MENYS“.  És més, fins i tot m’enrecordo d’un concert de Lluís Llach al Parc de a Ciutadella i on s’aplegà més de 100,000 persones el 25 d’abril del 1993.  Ai quins temps… deuen ser al bagul dels records.

Gràcies per la vostra existència

22 juny

2

Com a president de l’assemblea d’EI del passat dissabte em va tocar agrair finalment l’assistència de la gent a l’assemblea, i enlloc d’això vaig cometre el lapsus d’agrair l’existència. Fet que va fer que tothom rigués molt. Suposo que em va trair el subconscient i el relaxament pel bon funcionament de l’assemblea. Però al moment vaig dir que també valia, i és ben cert. Gràcies a l’existència d’EI avui molta gent encara creu que Esquerra té una gran oportunitat d’allunyar el govern català de la submissió a l’espanyolisme del PSOE. I és així, l’existència d’EI és l’única oportunitat que queda a Esquerra per tornar a ser allò que érem: un partit d’esquerres i independentista desacomplexat que té com a objectiu la independència dels Països Catalans per sobre de l’actual obsessió d’estar al govern, malgrat estigui presidit pel PSOE. Com titulava l’assemblea “Torna l’independentisme, Torna Esquerra Republicana”.

1a Assemblea Nacional d’Ei

22 juny

3a
El passat dissabte varem celebrar a Barcelona la 1a Assemblea d’Esquerra Independentista a nivell Nacional a on estaven convocats tots els afiliats. L’assemblea es va celebrar a la sala gran de l’hotel Acebi i es va emplenar de gom a gom. Un cop debatudes les esmenes es va aprovar amb 1 únic vot en blanc i cap en contra la ponència presentada que marcarà la nostra estratègia a curt i mig termini.

Aquesta ponència es concreta en 6 punts principals:

1. En el cas que el PSC imposi al govern de la Generalitat el sí al model de finançament que proposa el PSOE, ERC ha de passar a l’oposició, deixar el govern de la Generalitat i denunciar públicament la traïció del PSC als interessos del poble de Catalunya.

2. Rebutjar el model de finançament que proposa el govern central perquè no redueix el dèficit fiscal de més de 22.000 milions d’euros, ni ens permet afrontar la crisi amb garanties.

3. L’estratègia d’aliança amb el PSC s’ha esgotat. ERC no pot formar part de cap govern amb partits d’obediència espanyola i ha de condicionar qualsevol futur acord de govern al exercici del dret de decidir i el concert econòmic.

4. Al Congrés de Diputats ERC ha d’activar el conflicte polític amb l’Estat espanyol per defensar els nostres drets socials i nacionals rebutjant qualsevol pacte a la baixa.

5. Tornar amb la gent i treballar al costat de la societat civil i els moviments populars en defensa dels nostres drets com a poble, contra l’espoli fiscal i la justícia social i per un medi ambient sostenible.

6. Difondre entre la societat catalana el nostre full de ruta cap a la independència i el model d’Estat lliure, social i democràtic que defensem.

Esquerra independentista fa una crida a la militància d’ERC a afegir-se al moviment de canvi que representa Esquerra independentista, i anima a tots els adherits a treballar en el dia a dia del partit, amb honestedat i fermesa, per fer realitat des d’avui mateix el projecte de canvi estratègic en cadascuna de les seccions locals d’Esquerra Republicana. I constata que no te previst entrar a l’Executiva Nacional.

Aquesta setmana la Iraultza fa 4 anyets

10 juny

irauAquesta setmana vam fer festa grossa, la meva filla “gran”, la Iraultza, ha fet 4 anys i aquesta ha estat de lluny la notícia més important de la setmana. Iraultza en basc vol dir revolució, però val a dir que no la definiria pas com una nena arrauxada, potser li hauria escaigut més a la Isona, la meva filla “petita”, més aquest nom. Casa nostra ha esdevingut un boulevard de la Hello Kitty i tota la família plegada ho vam celebrar, únicament va fallar el padrí, però amb motius justificats.

El temps passa ràpid, però en moments així un se n’adona de que és realment important a la vida i el feliç que és.

Montilla ens està enfonsant

10 juny

Montillà i PuigcercósEl president de Catalunya està enfonsant el país i les expectatives dels partits que conformen el tripartit. La creació del tripartit s’ha venut com una opció per créixer en cotes de sobirania nacional i avançar en matèria social. No s’ha aconseguit cap dels dos objectius. És més, probablement em reculat.

Si l’objectiu d’aquell pacte era arrossegar el PSC cap a posicions més decididament catalanistes, aquest no ha reeixit. Mutilació de l’Estatut, la  normalització lingüística, lluny de consolidar-se, ha rebut subtils però ferotges atacs del govern “amic” del PSC-PSOE en forma de terceres hores de castellà que s’estan aplicant de facto a moltes escoles segons els mateixos professors, un model de finançament que no es tanca i unes seleccions que continuen sense existir són alguns exemples.

Qui a mogut qui cap a les seves posicions? Aquesta és la pregunta que ens hauríem de fer i, sobretot, plantejar-ne la solució. Com deia el president d’Esquerra en campanya electoral de les europees, Joan Puigcercós, els diputats del PSC no han estat útils per Catalunya i que el PSOE és enemic de Catalunya. Què estem fent doncs pactant amb el PSC-PSOE? És còmic veure que els mateixos membres del PSC-PSOE no tenen cap dubte que són una mateixa cosa, començant pel Montilla i continuant pel Zapatero, i únicament Esquerra ens entossudim en dir que són realitats diferents. Si no volem veure la realitat, malgrat que ens la posin davant dels ulls… com podem escollir la millor estratègia?

Els socialistes no enganyen, som nosaltres que ens volem enganyar. Fins que no posem remei continuarem perdent vots i l’independentisme s’afeblirà als Països Catalans. Hem retrocedit als nivells electorals del 1999 i, pitjor encara, com pretenem guanyar la Generalitat si no ens voten ni 1 de cada 10 electors.
Com diu el nostre president Montilla. Fets i no paraules.