Adéu a Esquerra, la lluita continua

27 nov.

Avui m’he donat de baixa del que era el meu partit des de fa  més de10 anys, partit del que he estat conseller nacional durant 10 anys i president d’Esquerra Eixample durant 8 anys. Aquesta és una decisió madurada des de fa força temps i no la he fet efectiva fins avui per no perjudicar alguns companys que m’havien demanat que esperés. La raó és molt senzilla, estic convençut que el partit tal i com és ara no té rés a veure amb el que era quan vaig entrar fa ja més de 10 anys, ha canviat i jo no he canviat ja que continuo defensat el mateix que llavors: militar a un partit clarament independentista i d’esquerres, sense submissions i amb un funcionament assembleari. A hores d’ara crec que ERC no compleix cap d’aquests elements i se’m fa molt difícil i molt feixuc de justificar la meva militància. Malgrat, haver intentat amb totes les forces canviar-ho com hem fet des d’EI, la realitat és tossuda i crec que a la majoria del partit ja els està bé el canvi que hi ha hagut. Així intentaré continuar defensant el de sempre, des d’altres opcions polítiques.

Vull però agrair-vos tots els moments que hem compartit amb EI, la veritat tornaria a fer fil per randa tot el que hem fet i, calia fer. Ha estat per mi un gran projecte, a on he conegut gent fantàstica, he aprés moltíssim de tots ells i m’he divertit moltíssim, per ja no hem sento amb forces de fer-ho i continuar donant cops a la paret perquè ERC torni a ser una força independentista i d’esquerres. Afortunadament, el ventall polític i social als Països Catalans ha evolucionat i força els darrers anys i n’hi ha nous fronts consolidats on lluitar pels nostres ideals.

2 Respostes per a “Adéu a Esquerra, la lluita continua”

  1. Pere Desembre 1, 2009 a 2:34 pm #

    Els partits son simplement un instrument, la benzina la posem nosaltres, ara mateix, esquerra va en reserva (és una llàstima però és així) i més contents que un pernil…

    Ara ens toca seguir donant combustible (*) a una altra màquina, o quedar-se a casa a alimentar el braser.

    (*) Garzón, que consti que no parlo de cremar fotos ni de kaleborrka, 😉

  2. Bernat Desembre 16, 2009 a 1:59 pm #

    Francesc,
    Ja t’ho vaig dir en el seu moment… i t’ho torno a dir ara, ha sigut un plaer compartir amb tu aquests anys de militància al partit i em sento molt orgullós d’haver fet front comú amb el projecte d’EI. sincerament et trobaré a faltar (b, jo i molts d’altres!!!) però el camí en aquesta lluita és llarg i de ben segur q ens trobarem en algun moment… i compartirem tants bons moments com els q ja hem viscut!

    Salut i fins la propera!! (a Barcelona Decideix, no??? xD )

    Hi ha homes que lluiten un dia
    i són bons.
    Hi ha d’altres que lluiten molts anys
    i són molt bons.
    Però els hi ha que lluiten tota la vida:
    Aquests són els imprescindibles

    Bertolt Brecht

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: