A l’Avui d’avui hi ha una entrevista a Joan Carretero, líder de Reagrupament. L’entrevista no té desperdici però em quedo, sobretot, amb una resposta:
Assembleari.
Havíem de començar donant veu a tots els associats, però a partir d’ara hem de ser un exèrcit entrenat, organitzat i disciplinat on només mani el capità general. Són la mena d’exèrcits que acostumen a guanyar.
Vaja ja s’ha destapat, com la majoria… van d’assemblearis quan els hi convé manipular a la gent pel seu interés però a l’hora de la veritat rés de rés, sempre volen manar ells. Vaja que la regeneració democràtica que defensen va per bon camí. Amb aquestes idees ben bé tindria un lloc preminent a l’Executiva d’Esquerra.
EL Carretero no ho sé, però la forma de fer la llista del nostre “líder”, molt “assemblearia” sí senyor, jejeje…
Entenc que vénen unes eleccions dures i que hem de disputar el vot a la CORI i al Carretero (crec que ara mateix ens movem en aquesta lliga),
Hem d’apujar el nivell freaky de les nostres propostes, cal un cop de puny a al taula i posar al Vendrell de número 2,
Després d’això, no tindrem rival, jaja…
Els associats a Reagrupamentdecidim cap on hem d’anar i a partir d’aquí, del president al darrer associat, tots a una i disciplinats treballant per assolir els objectius fixats. On és el problema?. No entenc de què es queixa en Francesc Sànchez, prefereix el sistema Puigcercós=tec al restaurants i patada a seguir?
Quico únicament escric el que ell va respondre a l’Avui, pots confirmar-ho a l’hemeroteca. Es clar que no prefereixo el sistema Puigcercós, el que defenso és allò que defineixen els estatuts d’Esquerra: que és un partit assembleari. De fet, tots els partits haurien de ser assemblearis.
Company,
Penso que l’errem si en un moment que sociològicament l’independentisme va creixent, anem caient en el parany de la confrontació i divisió… en això ja hi ha ben a prop uns mestres… i al pas que anem ni ens reconeixerem.
Penso que hem d’anar cercant els punts de trobada i estratègies d’acció comunes i unitàries que ens facin avançar en el procés per la sobirania, com està fent bona part del mon associatiu promovent les consultes populars per la independència.
(Finalment només un comentari: defenso l’assemblearisme, però prefereixo aquells que són clars i apliquen els que acorden, que aquells que prescindeixen dels acords dels congressos i els Estatuts)
Tu mateix ho dius, defenses l’assemblearisme. On és la contradicció? només dir que si ho defenses no t’ha de semblar bé que en Carretero respongui el que respón.
T’equivoques totalment: es decideix qui mana (assemblea), es decideixen els objetius i l’estratègia (assemblea), el que mana serveix aquest objetiu i fa de director general (disciplina). Això és assemblearisme ben entés, la resta és fer el passarell, el caos o el passar-se pel forro dels collons les resolucions aprovades en assemblea en un congrés (el que passa a casa nostra). En comptes de criticar, si no espavilem, potser haurem d’acabar reagrupant-nos tots si volem fer quelcom de bo. Des del 2003 que no es veia aquest impuls en l’independentisme. I mai abans s’havia parlat tan clar com ara ho fa en Carretero. Més val que anem pensant en entendre’ns tots per apropar-nos a la independència, que no a discutir metafísicament sobre qui és pur i qui no.