Independentisme o independentisme gradualista

13 set.

esquerraEls darrers anys, dins d’Esquerra s’ha introduït, poc a poc, un debat de gran transcendència. Cal que siguem un partit independentista de tipus maximalista o, pel contrari, cal que siguem un partit gradualista que, mentre no arriba la independència, faci política. Jo anomeno els docs blocs com gestionar l’independentisme o gestionar l’autonomisme, malgrat que a molts membres de la direcció, com es va veure al darrer Consell Nacional, optin per qualificatius com el “gradualisme”.

És cert que optar per gestionar l’independentisme des d’una perspectiva coherent amb l’independentisme suposa no pactar amb el PCS-PSOE cap govern i, molt menys, com en l’actualitat el propi govern de la Generalitat. Per què? Perquè no conec cap partit que hagi dut el seu país a la independència pactant amb el seu opressor, bé tampoc conec cap que ho hagi aconseguit sense ser el principal partit del govern. Òbviament suposa no pactar acords de finançament que consagrin l’espoli de Catalunya. Algú opina que és una posició maximalista i massa purista, potser, però ningú pot negar que és la posició més coherent. I algú també podria dir que els votants ens voten per gestionar, però sincerament jo penso que ens voten per avançar cap a la independència i, des que hem entrat a govern i practicat el gradualisme únicament hem perdut vots.

Des de l’òptica de l’independentisme gradualista o gestió de l’autonomisme, fins que siguem independents cal que gestionem, com la resta de partits, el dia a dia polític perquè som un partit polític. La filosofia que es desprèn d’aquesta via no es pot negar que té algunes virtuts. A mi també m’agrada que els partits que em governin siguin el més propers als meus valors. Ara bé, això et porta a “inconscientment” modificar les teves prioritats tot i poder mantenir un cert discurs verbal i, en conseqüència, allunyar la independència com a objectiu priotari i pròxim. Sense oblidar que, pel fet de pactar amb el PSOE, que és el teu opressor, t’has d’abocar a certes renúncies i així acabem acceptant acords de finançament vergonyosos, estar en un govern que ridiculitza el referèndum d’Arenys, sent corresponsables, o impedir l’entrada de ILP com les de deumil.cat… i tot això en tant sols els darrers tres mesos.

Queda clar quina opció de les dues s’imposa actualment a Esquerra. El fet que Esquerra continuí optant per aquesta opció o aposti per un altre marcarà la història del nostre país els propers anys.

Una resposta per a “Independentisme o independentisme gradualista”

  1. Joan Carles Setembre 15, 2009 a 9:44 pm #

    Esquerra ha d’optar per gestionar l’independentisme. O això, o es tirarà de 8 a 12 anys a l’oposició, cosa que serviria per a jubilar d’una tacada els qui defensaven el sí a l’Estatut i els que fa poc han fet bandera d’un finançament que ja es veia que era insuficient. El problema el tindrem els militants, l’any que ve, si la direcció del partit no ha fet un viratge radical cap a l’única opció estratègica vàlida per assolir la independència. Errors com els que assenyales, com d’altres d’anteriors (bandera espanyola a Governació; suport a la candidatura olímpica de Madrid…), han engreixat altres opcions (reforçament de CIU i de les CUP). Per no dir l’error estratègic d’obrir la porta al sector d’en Carretero… i acabar d’empènyer-los cap a fora. I la gent d’EI, bé, perquè no ha picat… Potser m’equivoco, però fa temps que sospito que a la direcció del partit no hi ha cap estrateg, ans al contrari, que la seva política sembla dissenyada per algú que té l’objectiu de dinamitar el partit. de veritat, s’ho creuen, que trauran electorat als socialistes? Si això continua així, només un miracle (tots els moviments que hi ha a la societat civil, l’efecte Arenys), o ensumar l’ensulsiada, pot fer-los rectificar. Encara haurem de veure el president del partit anant al notari per afirmar que no pactarà amb els socialistes. Si no és així, per ell farà. Molta gent que encara a les europees ha votat ERC té clar, a hores d’ara, que amb el seu vot no pot fer, una altra vegada, indirectament, president de Catalunya un socialista espanyol. Abans, quedar-se a casa. Ah, si jo fos president del partit, venint de 21 diputats, i essent jo candidat el partit patís un descens important en vots i escons, no tindria cap problema a dimitir i obrir el pas a qui realment vulgui gestionar l’independentisme.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: