Arxius | 11:00 am

A ERC no hi sobra ningú, el que necessitem són més militants i votants

1 abr.

esquerraEn el darrer Consell Nacional d’ERC es van sentir veus que demanaven a qui no estigués d’acord amb l’actual direcció d’ERC que marxés del partit. Pel cap baix, el 63% de la militància que no va votar l’actual equip directiu. Un error per part de qui, alhora, demana unitat interna. ¿Com es pot voler construir la unitat i alhora convidar a marxar més de la meitat de la militància? ¿Quina voluntat real hi ha per part de la direcció d’aconseguir una veritable unitat fonamentada en el diàleg i el consens, si es tracta així la discrepància? És que quan Puigcercós i Carod van discrepar d’Hortalà, primer, i de
Colom, després, havien d’haver abandonat el partit? Cal recordar, a més, que la proposta de referèndum intern sobre el finançament va ser aprovada pel Congrés Nacional i està contemplada als Estatuts del partit. Compta, per tant, amb tota la legitimitat possible.

El partit -com el país- pateix una situació interna complexa. Aquesta situació s’ha produït arran de les discrepàncies per la diferent estratègia que proposen l’actual direcció per una banda i els sectors renovadors per l’altra, per aconseguir que ERC creixi social i políticament. L’actual direcció encara planteja que l’aliança amb el PSC i IC-V és el camí correcte per aconseguir que votants o exvotants d’aquestes dues formacions s’acostin a ERC, i ERC pugui així créixer (és el projecte de Joan Puigcercós amb la “Casa Gran de l’esquerra catalana”). D’altra banda, els sectors renovadors plantegem que el fet d’apuntalar al Govern de la Generalitat un PSC que és PSOE, és el que provoca la fugida de centenars de milers d’independentistes dels nostres rengles electorals.

A més, aquest suport polític al PSC ens impedeix denunciar amb credibilitat la seva subordinació al PSOE i, per tant, esdevé també impossible la màxima de la direcció: la voluntat de captar el vot catalanista del PSC i d’IC. Si no som una esquerra diferent i confrontada al PSC, llavors ¿perquè un exvotant decebut per la subordinació del PSC al PSOE s’acostarà a ERC, que és el company de viatge i qui atorga al subordinat PSC tot el poder? En conclusió, l’actual estratègia ha provocat que s’allunyin del partit centenars de milers de votants independentistes, i no ens ha permès captar cap votant decebut del PSC i d’IC. ERC està encotillada per aquests dos flancs i d’aquí les contínues davallades electorals que estem patint.

Defugir en aquests moments el nus gordià del problema que té ERC de desconnexió amb el seu electorat -el fet que ERC continuï apuntalant el PSC-PSOE a la Generalitat-, i, per contra, carregar els neulers en els sectors renovadors i promoure activament que abandonin el vaixell és un error. Sigui com sigui, però, val la pena recordar que els sectors renovadors és impossible que siguem els responsables de la davallada electoral d’ERC, per la senzilla raó que els sectors renovadors apareixem només després de les davallades electorals de les eleccions catalanes i municipals.

ERC, l’històric partit de Macià i Companys, tenia els anys 30 del segle passat més de 60.000 militants. Avui en som 10.000. A ERC no només no hi sobra ningú, sinó que hi falta molta, moltíssima gent, per poder aconseguir els objectius que tenim plantejats com a partit; la independència i la justícia social dels Països Catalans. Per això, fem una crida a tots els i les militants d’ERC a continuar treballant al partit que, sense cap mena de dubte, ha de menar la nostra nació a aconseguir l’Estat propi al si de la Unió Europea.

I a la direcció d’ERC li tornem a oferir diàleg i consens per abordar la negociació del finançament, permetre a la militància decidir en referèndum la posició final del partit en aquesta qüestió i, finalment, recuperar la unitat i el consens al voltant d’un projecte polític independentista, ambiciós i il·lusionador.

Esquerra Independentista