Arxius | 9:45 am

Que no t’enganyin!

10 març

timSegons el best-seller “The undercover economist” de Tim Harford, la diferència entre un economista i la resta és que els economistes veiem números a totes bandes i, sense números, res és una veritat absoluta. Això és ben bé el que està passant amb la crisi a Catalunya. Si diem que l’economia espanyola va créixer l’1.15% l’any passat i l’economia catalana únicament un 0.97%. Poca gent li donaria importància a aquesta xifra i passaria desapercebuda. Molt bé, fem-ho fàcil.

En una classe de 17, Catalunya és la penúltima de la classe amb un 0.97% que equivaldria a un molt deficient, únicament l’estudiant Astúries queda darrera (sempre ha d’haver algú no?). I qui és el primer de la classe? Navarra amb un 2.06% i País Basc amb un 2.03%. Casualitat? No, la diferència és el concert econòmic. Amb un bon finançament, Catalunya podria invertir en serveis i infraestructures, el que generaria més consum, feina i creixement. Queda clar que aquesta ha de ser la primera mesura contra la crisis.

Per tot això és tant important que el govern català sigui ferm en la negociació. I aquí arriben més problemes, si comptem que el PSOE negocia a les dues bandes de la taula, en una amb l’empresa matriu PSOE i en la catalana amb la sucursal PSOE-PSC, tot el pes rau en ERC. Per això és tan important que la militància tingui el dret de votar l’acord en un referèndum intern i, per això, és tant important que ens ajudeu a recollir les signatures que ho faci possible. Signa pel teu futur.