El passat congrés d’Esquerra vaig tenir la oportunitat de defensar l’esmena als documents congressuals que feia referència al impuls dels referèndums entre la militància pel que feia referència als grans temes de país. En la meva defensa vaig posar com exemple el tema de l’acord de finançament en que tots i totes les militants havíem de dir la darrera paraula. Aquella esmena que vaig presentar en nom d’Esquerra Independentista i que havia estat aprovada a diverses seccions comarcals dels Països Catalans com la meva: l’Eixample. L’esmena va ser aprovada per majoria absoluta i ara és el moment de posar-la en pràctica. Com diria aquell: Ara toca i volem decidir.
La direcció té a les seves mans la convocatòria del referèndum, el primer de la història d’ERC. Si no ho fa demostrarà poca voluntat democràtica i por però, sobretot, cal que sapigui que n’hi ha d’altres mecanismes per forçar el referèndum.
Deixa un comentari