Arxius | 9:41 am

Mesures anticrisi

21 gen.

11El problema principal a l’estat espanyol és l’atur. Què després de diversos anys de gran creixement continuem sent el país europeu amb més atur i que doblem la mitjana europea, és simplement vergonyós. Demostra que no s’ha sabut fer la feina. I el que és pitjor, no s’està fent. Si algú es para a mirar les mesures antiatur de l’estat es sorprendrà que la principal és el retorn subvencionat de la immigració al seu país d’origen amb la prohibició de tornar en 3 anys. Reduïm treballadors, baixa l’estadística d’atur. És així de simple i pervers. Però el que haurien de fer el governs és fer polítiques realment actives de creació d’ocupació i no pas anant aprovar ERE de dubtosa raó.

Cal dir-ho ben alt, contractar treballadors és molt car, molt, i paradoxalment aquest acaben reben sous baixos. Com s’entén? Com a empresari m’avergonyeix que del cost que em generà un treballador, aquest únicament en vegi la meitat. On va parar l’altre meitat? IRPF, Seguretat Social, etc. Això no passa a la majoria d’estats d’Europa i això explica en bona part que l’any que ve Espanya tingui el doble d’aturats que Anglaterra. Inaudit. Una de les primeres mesures que cal fer es reduir els impostos a les pimes i, encara que sigui temporalment, rebaixar les càrregues fiscals per contractació de treballadors. I estic parlant de contractació i no d’acomiadament. Estic segur que molts empresaris acceptarien a contractar més personal indefinit, mantenint els sous actuals si les càrregues fiscals fossin menors. Avui en dia els empresaris veuen molt arriscat contractar gent amb sous dignes i això s’ha de canviar. Fes-te’n la idea, un treballador que cobra 1500 euros nets, a l’empresari li costa 3000. De fet la gran batalla està en aquest cost i no pas en trobar formules d’abaratiment d’acomiadaments, perquè no fem més fàcil contractar enlloc de facilitar l’acomiadament?
I, finalment, una altra mesura urgent és acomiadar en Solbes, un ministre el que ha de fer es generar confiança i més confiança; amb les seves darreres declaracions ell si que s’ha ben guanyat que l’acomiadin i, qualsevol tribunal, ho consideraria procedent.

Parlem d’economia

21 gen.

1Ahir es van publicar les previsions de la CE pel “creixement” econòmic dels diferents estats pel 2009 i 2010. A tothom ha sobtat les diferències de les estimacions entre el govern espanyol i la CE, especialment pel que fa al moment de la recuperació econòmica. El govern espanyol la situa al 2010 i la CE per més endavant.  Hi ha però un parell de dades que no em quadren gaire. Les previsions inflacionistes de la CE pel 2010 no lliguen amb decreixement econòmic, la inflació hauria de ser més baixa. I sobretot no entenc la disparitat entre els dos actors pel que fa a la balança corrent.

Una bona part de la meva vida professional la he dedicat a treballar fent projeccions econòmiques i, si una cosa vaig aprendre, és que no deixen de ser això: previsions o, més ben dit, apostes. La gent es pensa que els estadistes i economistes tenen grans algoritmes per fer previsions i, l’experiència demostra que l’eina que més fan servir es llepar-se el dit i mirar cap a on bufa el vent. Es impossible predir el creixement de l’any que ve i això es demostra amb el fet que ningú va preveure el moment d’arribada de la crisi econòmica. Per això, l’únic que es pot extreure és la tendència i aquesta està clara. Crisi fins el 2010 (inclusiu?) es veurà. Tot i això d’aquí 1 mes de ben segur ens trobarem amb noves estadístiques dispars. El que cal ara es posar les mesures perquè la recuperació sigui el més aviat possible. Però sabeu que és el pitjor de les estadístiques? Que donen per fer que cap política econòmica les pot modular. Sinó no s’entén que sense saber encara que farem el 2009 i 2010 ja sapiguem que pesarà.