Ja n’hi ha prou

Els renovadors d’Esquerra sempre se’ns acusa de netejar la roba bruta fora de la organització. No és cert! Avui llegeixo a l’Avui que tant en Josep-Lluís Carod com en Joan Puigcercós volen revisar el tema assembleari del partit per redefinir-lo. És un tema que esgota, fa 2 congressos varem evitar que això passes al Congrés de Lleida. Per cert errada de l’Avui, no és cert que l’esmena fos de l’entorn d’en Carod, jo mateix la portava en nom de l’Eixample i encara recordo les pressions tant d’Oriol Amorós com d’en Jordi Portabella. El darrer Congrés, a més, vaig presentar una esmena en el mateix sentit i va ser aprovada àmpliament. Esquerra està per l’assemblearisme i l’assemblearisme únicament no interessa a qui no pot controlar la organització. És a més, un tret distintiu d’ERC o és que no veiem que som l’únic partit dels Països Catalans i de l’estat espanyol que el mantenim? Voler-hi renunciar és com donar per bo el sistema espanyol de xec en blanc cada quatre anys o com demanar l’abolició dels referèndums a nivell electoral. Si us plau, tireu la tovallola, és una guerra que mai podreu guanyar.

El gen comunista mai no mor

“El gen comunista mai no mor, es viu dins dels estomacs i dels cors”. Aquesta és la tornada d’una cançó del mític grup català Inadaptats. Sembla ser que aquest gen s’ha estès als fonaments del sistema capitalista. Avui el govern portuguès ha nacionalitzat el banc BNP, seguint l’estela Bush and company i ara és parla de reformular el sistema capitalista. Ves per on ja ho diuen que els “revivals” sempre tornen, primer va ser el menjar xinés, després el japonès i ara el comunisme. Ja era hora. Si bé és cert que el sistema comunista té un munt de disfuncions, més en té el capitalista i ara toca tornar a reivindicar el primer, que almenys és més solidari, això sí amb una nova versió beta millorada i trastejada. Endavant les atxes.