Arxius | 8:28 am

El Premio més cutre

16 oct.
Premio Planeta 2008

Premio Planeta 2008

Ja fa anys en Vargas Llosa va guanyar el Premio Planeta, una persona estrangera que es dedica a insultar i atacar la nostra nació i la nostra llengua dia sí i dia també. Que jo em pregunto que pebrots li hem fet aquest pobre home perquè ens odiï tant?

Doncs ahir un altre estranger, en Fernando Savater, amb les mateixes tendències polítiques d’exterminació cultural de la nostra nació i la basca va guanyar el Premio Planeta. Molta gent ho ha trobat normal que entre 500 obres s’escolli la seva. Massa gent no es para a pensar en el rerefons polític d’una empresa com Planeta a on cada treballador es troba única i exclusivament a Razón quan entra cada dia a treballar. Jo ho sé perquè hi he treballat. Vargas Llosa i Savater poden ser bons escriptors, no ho sé no els he llegit mai ni ho faré, però en el que segur que són uns veritables campions és en la xenofòbia cap els catalans i Planeta els premia… Encara trobarem a faltar l’Izaguirre.

Agraïments

16 oct.

 

Eixample
Eixample

Vull aprofitar aquest post per agrair a tots i totes els companys i les companyes que dins la candidatura de Renovem Ciutat varem treballar pel canvi a Barcelona. No ha pogut ser però no passa rés. Vull fer un agraïment molt sincer als que ja em van ajudar fa quatre anys i ho han tornat a fer mantenint-nos tots plegats en el mateix discurs de sempre sense escollir dreceres perilloses: al Dani, a la Montse, al Sergi, als Alberts, al Roger, al Ramon, Josep Maria… i a tots els que ens hem trobat en el camí dins del marc de Reagrupament Independentista: l’Elisenda, la Rut, l’Ignasi, l’Oleguer, la Mireia… i, sobretot, a la gent del Casal a on sempre he militat: l’Eixample, perquè un cop més ens ha fet confiança i vam guanyar i, com sempre, a l’estil Eixample: empatant en el darrer minut. Ara aquest cop empatant anant sols… som com un equip italià de fútbol.

Felicitats Oriol

16 oct.
Oriol Amorós

Oriol Amorós

Ara que ja han passat uns dies de la elecció de la presidència a la Federació toca analitzar els resultats. De guanyador n’hi ha hagut un i clar: l’Oriol Amorós amb 46% dels vots davant del 30% de Rut Carandell i 24% de Xavier Florensa. Malgrat que no ha arribat a la meitat dels vots i que n’ha perdut 6 punts de suport comparant amb fa 4 anys, cal reconèixer que ha fet un resultat molt molt bo i inapel•lable. Com a tal resultat té tot el dret a impulsar lliurement el seu programa els propers anys i tenia el dret a escollir una Executiva el més reforçada possible, per això el vot contrari a qualsevol dels secretaris proposats perd el seu sentit. Ha guanyat perquè ha estat el candidat que ha fet la millor campanya de llarg i se li ha de reconèixer. Ha sabut tapar la seva gran debilitat que ha estat privar de decisió política en els grans temes de ciutat a la militància i als Casals gràcies a un balanç de gestió, purament de gestió, que la resta de candidats no han pogut contrarestar.

Per això toca felicitar l’Oriol i el seu equip i desitjar pel bé del partit que ho facin el millor que puguin.

El canvi que encapçalava la Rut Carandell no ha trobat el recolzament suficient per guanyar, els militants barcelonins han optat legítimament pel continuisme i això ho hem de respectar tots. Malgrat això, el resultat ha estat prou bo, sobretot si tenim en compte que era el primer cop que s’hi presentava, i el canvi a Barcelona no pot venir d’altres mans que no sigui Reagrupament Independentista.

Pel que fa a Xavier Florensa, el resultat ha estat indubtablement dolent, molt dolent. I això que ha fet també una bona campanya metodològicament parlant. Ara resultats com Horta o Poblenou on ha arribat únicament al 5% reflecteixen la debilitat de la proposta. O a Casals com Eixample o Sants on s’han quedat al 20%. Tot i això han acomplert el seu objectiu de que rés no canvies, dividint el vot de la oposició barcelonina i mantenint a Amorós en la presidència. Un cop més les estratègies nacionals han passat per davant dels interessos dels militants puigcercocistes a Barcelona.

En definitiva, Amorós ha guanyat sense pal•liatius i es de justícia reconèixer el seu resultat i felicitar-lo sincerament. Jo ja ho vaig fer el mateix divendres.