Com a president de l’assemblea d’EI del passat dissabte em va tocar agrair finalment l’assistència de la gent a l’assemblea, i enlloc d’això vaig cometre el lapsus d’agrair l’existència. Fet que va fer que tothom rigués molt. Suposo que em va trair el subconscient i el relaxament pel bon funcionament de l’assemblea. Però al moment vaig dir que també valia, i és ben cert. Gràcies a l’existència d’EI avui molta gent encara creu que Esquerra té una gran oportunitat d’allunyar el govern català de la submissió a l’espanyolisme del PSOE. I és així, l’existència d’EI és l’única oportunitat que queda a Esquerra per tornar a ser allò que érem: un partit d’esquerres i independentista desacomplexat que té com a objectiu la independència dels Països Catalans per sobre de l’actual obsessió d’estar al govern, malgrat estigui presidit pel PSOE. Com titulava l’assemblea “Torna l’independentisme, Torna Esquerra Republicana”.
Juny 25, 2009 a les 8:05 pm |
Salut Francesc !
Sóc el Xavier Sans, ja vaig enviar un correu a la llista de correus, i no voldria insistir-hi de nou, només voldria tenir accés a la versió definitiva de la ponència aprovada dissabte a l’Assemblea, ja que com a vanitat m’agradaria tenir-la. Gràcies.
Xavier Sans
Juny 26, 2009 a les 6:11 pm |
Bona feina president !!!!
Juliol 1, 2009 a les 9:24 am |
Per sort EI existeix, si no existís ja no existiria Esquerra, seríem una cutre corrent d’opinió del PSOE (aquests que son tant amics del PP)
Em va saber greu no poder venir i me n’alegro que fós un èxit.