Esquerra independentista recull 714 signatures en dues setmanes

En tan sols dues setmanes Esquerra independentista, el moviment de base d’ERC, ha recollit 714 signatures de les 1000 que marquen els Estatuts per convocar el referèndum intern a ERC, per sufragi universal, sobre el model de finançament que proposi el govern espanyol.

Les darreres enquestes mostren una reculada d’ERC de cara a les properes eleccions al Parlament

de Catalunya per culpa de l’incompliment reiterat de l’Estatut per part dels nostres socis del PSC-PSOE en qüestions fonamentals, com ara el model de finançament just que necessita Catalunya per fer front a la crisi, el traspàs dels trens de rodalies, l’aeroport del Prat, o l’ús del català al Congrés dels diputats.

Davant d’aquesta realitat és imprescindible que ERC promogui un referèndum intern que demostri la màxima fermesa i que permeti que tot el partit es comprometi, unit, amb la decisió final respecte el model de finançament, i pugui recuperar de nou la credibilitat i encarar amb les màximes garanties les properes convocatòries electorals. Un model de finançament com el que ara mateix està proposant el Govern espanyol ha de ser rebutjat de ple per part de l’independentisme, i a partir d’aquest rebuig ERC ha de tornar a defensar el programa polític que li ha permès créixer fins ara: el Concert Econòmic i l’exercici del dret a l’autodeterminació.

En aquest sentit, EI creu que en les properes setmanes podrà assolir la xifra necessària de les 1000 signatures per convocar el referèndum intern sobre el model de finançament. EI vol posar en coneixement de la direcció d’ERC aquesta realitat perquè pugui preparar l’operativa necessària, i que una vegada es faci pública la proposta definitiva del govern espanyol sobre el model de finançament el referèndum es pugui celebrar el dissabte immediatament posterior.

Finalment, fem una crida a tota la militància d’ERC que ens doni un darrer cop de mà per tal d’aconseguir les signatures que ens manquen i poder convocar així el referèndum. Assegurar que una decisió tan transcendent serà presa d’acord amb l’opinió del conjunt del partit és el millor exemple de democràcia participativa i d’il·lusió que podem oferir al nostre electorat.

Nota: Article 31dels Estatuts d’ERC: “Se celebraran referèndums, per sufragi universal de totes les persones afiliades, per prendre acords en qüestions que es considerin fonamentals, a petició del 10% de les persones afiliades.”

Esquerra Independentista. Països Catalans, 23 de març de 2009

Un niño de unos diez años resulta herido por los Mossos

Font: LA VANGUARDIA

Un niño de unos 10 años resultó herido por un golpe de los Mossos d’Esquadra, cuando pasaba por una plaza cercana a la Via Laietana con su madre, su padre, y sus tres hermanos, mientras la policía autonómica cargaba contra los estudiantes que se manifestaban contra el Plan de Bolonia.

Al ver que los Mossos golpeaban a unos estudiantes, los padres del menor empezaron a increparles y pidieron que dejaran de pegar a los alumnos, a lo que los agentes respondieron pegando a toda la familia, un miembro de los cuales -de unos 10 años- tuvo que ser atendido por el Servicio de Emergencias Médicas (SEM).”

Dimissions!

El darrer cop que recordo que la policia va entrar a la Universitat va ser a la UAB amb Valdecasas de delegada del govern espanyol. És ben cert que aquella acció i la d’ahir són ben diferents, aquest cop va ser el rector de l’UB qui en va demanar el desallotjament però a la fi el resultat és el mateix. Es vergonyós que es desallotjes el rectorat, bàsicament perquè els estudiants formen part també de la Universitat i tenen dret a reclamar els seus drets, no es pot oblidar que són representatius dels estudiants si analitzem que 9 de cada 10 estudiants que van votar ho van fer contra l’aplicació del Pla Bolonya.

La brutalitat policial posterior és simplement indignant, amb 4 periodistes i 1 nen de 10 anys contusionats. Si aquesta és la gestió que realitza un Conseller d’Interior pretesament d’esquerres com Saura que algú em digui quina és la diferència amb Valdecasas. Ell i el rector haurien de dimitir per dignitat.

I el conseller Huguet i Esquerra haurien d’aprendre dels socialistes que ni han piulat. Perquè donant suport al desallotjament i a les carregues policials s’estan posant al costat del repressor Saura i vull creure que no hi estan d’acord amb tot el procediment.

Que no t’enganyin!

Segons el best-seller “The undercover economist” de Tim Harford, la diferència entre un economista i la resta és que els economistes veiem números a totes bandes i, sense números, res és una veritat absoluta. Això és ben bé el que està passant amb la crisi a Catalunya. Si diem que l’economia espanyola va créixer l’1.15% l’any passat i l’economia catalana únicament un 0.97%. Poca gent li donaria importància a aquesta xifra i passaria desapercebuda. Molt bé, fem-ho fàcil.

En una classe de 17, Catalunya és la penúltima de la classe amb un 0.97% que equivaldria a un molt deficient, únicament l’estudiant Astúries queda darrera (sempre ha d’haver algú no?). I qui és el primer de la classe? Navarra amb un 2.06% i País Basc amb un 2.03%. Casualitat? No, la diferència és el concert econòmic. Amb un bon finançament, Catalunya podria invertir en serveis i infraestructures, el que generaria més consum, feina i creixement. Queda clar que aquesta ha de ser la primera mesura contra la crisis.

Per tot això és tant important que el govern català sigui ferm en la negociació. I aquí arriben més problemes, si comptem que el PSOE negocia a les dues bandes de la taula, en una amb l’empresa matriu PSOE i en la catalana amb la sucursal PSOE-PSC, tot el pes rau en ERC. Per això és tan important que la militància tingui el dret de votar l’acord en un referèndum intern i, per això, és tant important que ens ajudeu a recollir les signatures que ho faci possible. Signa pel teu futur.

Reflexions des de Galiza

El nacionalisme gallec organitzat al BNG ha entrat en un període de desconcert després de les eleccions del passat dia 1, en les quals, a més de quedar fora del govern, va perdre un escó i, a falta del vot emigrant, més de 40.000 vots respecte a les eleccions gallegues de 2005.

Anxo Quintana, el líder del BNG i exvicepresident de la Xunta, ha dit que, de moment, es manté al capdavant de l’organització, fins a l’assemblea ordinària, que el Bloc haurà de celebrar abans de final d’any -data límit marcada pels seus estatuts- per a renovar el seu programa i la seva direcció. La intenció de Quintana és facilitar llavors i de forma ordenada el seu relleu al capdavant del BNG.

Però Xosé Manuel Beiras, dirigent del corrent intern Encontro Irmandiño, ha demanat la dimissió de tota l’executiva després de la “patacada monumental” de l’1 de març. Beiras, que va ser rellevat per Quintana al capdavant del BNG el novembre de 2003, ha demanat un “exercici d’autocrítica” per reconèixer els errors propis, i la celebració urgent d’una assemblea general “ordinària” amb l’anterior sistema de participació directa de la militància, i no per delegats, com es va establir en l’anterior assemblea.

De fet, el retrocés del BNG es deu, en primer lloc, que els nacionalistes de base no han acabat d’acceptar l’eliminació d’aquest sistema de participació directa que parla Beiras. Aquesta institucionalització ha produït un canvi en els objectius i en la forma de funcionament.

Als objectius hi ha el segon problema. Un nacionalisme assembleari i participatiu no ha entès que la prioritat hagi estat estar al govern, com una finalitat en si mateixa, oblidant altres prioritats no tan institucionals però més populars. El tercer obstacle per al creixement del BNG ha vingut provocat pel fet que aquesta institucionalització ha anat acompanyada d’una forma verticalista i autoritària de la gestió del Bloc.
(…)

Els televidents són intel·ligents

El CAC ha fet conèixer una enquesta en que augmenta el nombre de televidents que es queixen de que es parli tant a la televisió de la crisi econòmica i els mals auguris. I això certifica que els televidents són molt intel•ligents.

El primer que s’ensenya a un estudiant de macroeconomia a la facultat d’econòmiques és que bona part de la crisi és psicològica, la gent s’espanta, no consumeix i cauen les vendes amb el conseqüent augment de l’atur i enfonsament del consum i entrem en un cicle desastrós fins que es recuperi la confiança del consumidor i les empreses. Per això, un cop certificat que hi ha crisis, els mitjans tenen l’obligació d’informar però no l’obligació de fer tremendisme i d’ocultar quan existeixen signes positius de recuperació o bones notícies econòmiques. Sembla que el darrer concepte no ven tant…. però cal que recordin que com a mitjans tenen una responsabilitat social de primera magnitud.

Finalment la Transición s’ha tancat!

Finalment ja no quedarà cap govern a la Península que no estigui directament controlat pels dos grans partits espanyols: PSOE i/o PP. Finalment Euskadi a caigut, de forma grollera per la il·legalització de l’esquerra abertzale. Els resultats són clars, si es comptabilitzessin els vots nuls com a legals, el front basc continuaria tenint majoria i es podria aprofundir en la sobirania d’Euskadi. Avui ja poc importa qui serà el Lehendakari, sigui Ibarretxe o no, el Parlament estarà controlat per l’espanyolisme i s’entra en una via morta.

Aquestes darreres eleccions, incloent-hi les espanyoles, han demostrat també que els segons partits del govern basc, català o gallec tendeixen a perdre pes i, en algun cas, com EB o EA tendeixen a la desaparició. Algú hauria de reflexionar o ben aviat la frase de que EA i ERC som partits germans pot convertir-se en partits bessons. Aquesta setmana és, malauradament, una setmana dramàtica per les esperances nacionals de Galiza, Esukal Herria i els Països Catalans.