Si fos basc…

Si fosc basc, aquests dies d’eleccions tindria un problema ben gros. Primer perquè com que sóc d’esquerres i independentista no tinc referent allà i això que diuen que és una democràcia. De fet qualsevol opció política d’esquerres i independentista està simplement prohibida, tant si es violenta com no (que és la que vot aria), i de la resta d’opcions no veig cap prou solvent. És cert que el meu partit veu a EA com un partit germà i, al pas que anem, molt aviat serem com dues gotes d’aigua… però jo el veig profundament desorientat i inconsistent. El PNB, amb això de les dues ànimes tampoc és de refiar, Aralar no acaba d’arrencar i IU-EB renuncia a defensar el fet nacional…

Això no treu que veien l’entrevista de Tele5 a Ibarretxe avui al matí, pugui sentir molta enveja i respecte per la seva persona. Deu ser el primer president a l’Estat que s’autodefineixi com únicament basc, defensi la seva idea d’independència sense complexos i, a sobre parli bé el seu idioma. Doncs sí sento respecte doncs aquí a Catalunya estem acostumats a que els nostres Presidents no acompleixin gairebé cap d’aquests requisits, bé Pujol parlava molt bé el català i Montilla…. bé directament és l’antítesi de tots tres requisits. Que els socialistes puguin guanyar a Euskadi és tota una amenaça, al meu parer. Per primer cop a la història el PSOE governaria a les 3 nacions sense estat de l’estat i això, miri com es miri, és un drama i un veritable pas enrere en les nostres aspiracions.

Ja ho deia…. si fos basc tindria un greu problema.

El Consell Nacional de la pregunta

Nota de premsa EI

Nota de premsa. Referèndum intern sobre el finançament –

21/02/09

Esquerra independentista valora positivament les declaracions de Joan Ridao, secretari general d’ERC, on afirma que la direcció d’Esquerra està disposada a consultar la militància sobre el futur model de finançament i la posició que ha d’adoptar el partit, tal i com ha proposat Esquerra independentista. Volem manifestar però la nostra preocupació per les paraules de Joan Ridao on afirma que aquesta consulta podria ser en forma d’enquesta telefònica o a través d’internet. Esquerra independentista està convençuda que les noves tecnologies són importants per a promoure

la participació en la política, però aquests mètodes no són avui els correctes per prendre acords vinculants. Perquè no garanteixen la participació de totes les persones afiliades ni un procés deliberatiu adequat. Ni tampoc garanteixen la transparència necessària per comptabilitzar els resultats.

En aquest sentit els Estatuts són molt clars i l’article 31 estipula clarament que el procediment per consultar a la militància és a través de “referèndums, per sufragi universal de totes les persones afiliades”. En cap cas a través d’enquestes telefòniques o d’altres possibilitats.

El darrer Congrés Nacional ens ha demostrat que el procés de votació amb urnes repartides arreu dels casals, en una jornada dedicada a la consulta, i per sufragi universal i secret, és bo, segur i participatiu. I un element clar de transparència política i modernitat i un exemple de política del segle XXI. Aquest és el camí a seguir per consultar a la militància sobre l’acord de finançament.

En aquest sentit, demà dissabte 21 de febrer al Consell Nacional, Esquerra Independentista preguntarà explícitament si la direcció d’ERC pensa complir allò que marquen els Estatuts i que, a més, va ratificar sobiranament el passat Congrés Nacional.

Una dècada sense Carles Sabater

El primer cop que vaig veure Sau en directe va ser al Born amb la presentació del “Quina Nit”, jo en tenia 16 anys i els havia descobert amb el videoclip de “Només ho faig per tu”. Van esdevenir un grup referent de la meva adolescència-joventut i formava part de la meva triada Sau-Kortatu-Depeche Mode (que encara perdura), 3 estils força diferents però amb connexions, Sau i Kortatu tenien un nexe polític clar i Sau i Depeche Mode tenien un nexe musical que a molts sorprendrà però que era el que Depeche qualificava de “music for the masses”. De ben segur que més d’un riurà d’aquesta teoria però jo la veia així, que vols que et digui. De tots els LP’s de Sau em quedo amb tres: “Per la porta de servei (89). Picap”, “Quina nit! (90). Picap” i ”Amb la lluna a l’esquena (98). Fanàtic”. I de concerts amb dos: un a Cardedeu i,sobretot, el mític Sant Jordi. Era pop fresc i modern. El llegat de Sau mai va trobar successor a la música catalana i difícilment ho trobarà. Va ser un grup especial, diferent que convertia amb sorprenent facilitat cançons en himnes. El que no canviarà és que continuaran sempre en la nostra memòria. Per si vols més informació et recomano botiboti.org

La militància d’erc haurà de ser consultada en referèndum per decidir el posicionament del partit sobre el nou model de finançament

La gravetat de la crisi econòmica, fa que sigui més important que en cap altre moment de la nostra història recent que Catalunya disposi d’un nou model de finançament que redueixi substancialment el dèficit fiscal que pateix, i que l’any 2008 va superar els 20.000 milions d’euros. Sense aquests recursos econòmics el nostre país no podrà afrontar la necessària reconversió industrial cap a una indústria d’alt contingut tecnològic i amb elevat valor afegit capaç d’exportar als principals mercats del món, ni es podrà recol•locar a les persones aturades, ni serem capaços d’ajudar a les famílies i al teixit empresarial a superar el tràngol que suposa l’increment de l’atur i la restricció del crèdit.

La negociació sobre el nou model de finançament, els incompliments reiterats dels terminis legals vigents –des de fa més de mig any-, i les repercussions que pugui tenir en l’esdevenidor del país l’acceptació o no del model proposat pel PSOE, ha generat i seguirà generant un intens debat al si de l’independentisme i del catalanisme en general. Per això, davant la importància del  tema i la seva transcendència pel futur del projecte d’ERC,  Esquerra independentista vol demanar i recordar  a l’Executiva Nacional d’ERC que abans d’establir el posicionament d’ERC en relació al nou model de finançament,  s’haurà de consultar en referèndum al conjunt de la militància, tal i com va aprovar-ho el darrer Congrés Nacional i promou els Estatuts del partit.

Aquesta posició ha estat adoptada per unanimitat per Esquerra independentista, en la reunió que 70 dels seus membres, coordinadors i coordinadores de totes les comarques, van celebrar a l’Arboç el dissabte 7 de febrer.

En aquest sentit, el darrer Congrés Nacional d’ERC va aprovar l’esmena presentada per Esquerra independentista que instava a  l’Executiva d’ERC a convocar referèndums interns en les “grans decisions de país”.

Text de l’esmena aprovada:

“Esquerra Republicana potenciarà i concretarà el caràcter assembleari del seu funcionament, element distintiu de la mateixa. Aprofundirà en els mecanismes republicans de democràcia participativa i en la radicalitat democràtica en la presa de decisions, impulsant primàries per escollir els/les caps de llista electorals en l’àmbit nacional i en l’àmbit de les diferents circumscripcions electorals, limitant mandats i utilitzant la convocatòria de referèndums interns en les grans decisions de país...”

A més, els Estatuts del partit també preveuen que es convoquin referèndums interns per les qüestions fonamentals.

Article 31

“Se celebraran referèndums, per sufragi universal de totes les persones afiliades,
per prendre acords en qüestions que es considerin fonamentals, a petició de l’Executiva Nacional, del Consell Nacional, d’una tercera part de les Executives Regionals o del 10% de les persones afiliades.”

Volem el dret a decidir

El passat congrés d’Esquerra vaig tenir la oportunitat de defensar l’esmena als documents congressuals que feia referència al impuls dels referèndums entre la militància pel que feia referència als grans temes de país. En la meva defensa vaig posar com exemple el tema de l’acord de finançament en que tots i totes les militants havíem de dir la darrera paraula. Aquella esmena que vaig presentar en nom d’Esquerra Independentista i que havia estat aprovada a diverses seccions comarcals dels Països Catalans com la meva: l’Eixample. L’esmena va ser aprovada per majoria absoluta i ara és el moment de posar-la en pràctica. Com diria aquell: Ara toca i volem decidir.

La direcció té a les seves mans la convocatòria del referèndum, el primer de la història d’ERC. Si no ho fa demostrarà poca voluntat democràtica i por però, sobretot, cal que sapigui que n’hi ha d’altres mecanismes per forçar el referèndum.

Un diputat d’ERC, contra Madrid 2016

Font: e-noticies

 Uriel Bertran, diputat d’ERC, s’ha mostrat contrari a que els Jocs Olímpics del 2016 es celebrin a Madrid i ha afirmat que, donat el cas, agreujaria “la discriminació que pateix Catalunya i els Països Catalans”. “Si es compleixen uns mínims requisits, a mi, sincerament,  m’és absolutament indiferent  quina ciutat organitzi els jocs olímpics de l’any 2016. Només exigeixo, com a català i com a apassionat de l’esport i dels jocs olímpics, que la ciutat en qüestió sigui escollida de forma democràtica i justa, que  sigui la ciutat més ben preparada de les que es presenten a l’elecció, quan a  instal·lacions i quan a  capacitat organitzativa, i, finalment, que el fet d’organitzar-se els jocs olímpics en aquesta ciutat no impliqui que la meva ciutat, Badalona, i la meva nació, els Països Catalans, en surtin clarament perjudicades. I, ai las, resulta que la candidatura de Madrid 2016 no complirà, de ben segur, aquest últim requisit”, afirma Bertran al seu bloc personal.

“El Govern espanyol ha promès més de 15.000 milions d’euros a Madrid en infraestructures si és escollida per a organitzar els jocs. Aproximadament, la mateixa quantitat que suma el dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat espanyol, segons les xifres que recentment ha fet públiques el  Ministerio de Economia y Hacienda. No cal que els catalans siguem massa intel·ligents per adonar-nos que una part de la inversió projectada per fer realitat  Madrid 2016 l’haurem de pagar, una vegada més, nosaltres, i que això agreujarà la discriminació que pateix Catalunya i els Països Catalans quan a inversions en infraestructures. O el que és el mateix, gràcies a  Madrid 2016, el Govern espanyol de torn –potser  sota la presidència de Carmen Chacón- tindrà l’excusa perfecta per retallar les inversions que Catalunya necessita per promoure la competitivitat de l’economia catalana: la connexió ferroviària d’ample europeu entre els ports de Barcelona i Tarragona i l’Estat francès, el tren orbital ferroviari, l’eix transversal ferroviari, l’autovia entre Amposta i Lleida, el TAV entre Barcelona i la Jonquera,  i un llarg etcètera”, afegeix.

“Penso que no és correcte justificar el seu suport a la candidatura olímpica de Madrid 2016 argumentant que en realitat es dona suport, no a Madrid, sinó a Barcelona com a possible subseu olímpica. Sincerament. No m’imagino a Londres, París, Atenes i a cap altre capital d’una nació, després d’haver estat seu olímpica d’uns jocs, i de rebre el reconeixement de tot el món, demanar, si us plau, que li permetin ser subseu olímpica i organitzar, per exemple, alguns partits de voleibol platja . A més això no resol la discriminació en inversió d’infraestructures que patirem”, conclou Bertran. També inclou una nota en la que afirma que “si algú pensa que l’Estat també va ajudar la candidatura olímpica de Barcelona 1992, només recordar que fins i tot aquell any el dèficit fiscal de Catalunya amb Espanya va ser enorme”.