La Federació, Sant tornem-hi!

Fa dos dies va sortir a la plana principal del Punt la primera notícia, de les moltes que vindran, de la pugna pel control de la Federació de Barcelona, la segona del partit en nombre de militants. L’article en si encerta algunes coses i, com sempre, erra en altres. Jo intueixo que aquest article ha estat interessadament filtrat per l’actual direcció de Barcelona per potinejar en les negociacions. És cert, tothom està parlant amb tothom, però també és cert que no tothom té voluntat d’arribar a acords, de fet n’hi ha més que no volen arribar-ne que els que volen.

L’article fa referència al darrer congres en que la meva candidatura va perdre per una quarantena de vots, concretament 272 a 314. És cert que en aquella ocasió en Joan Puigcercós ens va donar recolzament, però també és molt cert que aquest suport era força minoritari comparat amb el que aportava la candidatura en si mateixa.

En aquests quatre anys han canviat moltes coses, és cert. I algunes han empitjorat, la Federació ha exercit un control ferri de la situació, ha reduït dràsticament el suport als Casals i, sobretot, ha reduït el seu pes polític. Per exemple, la taula de presidents va ser directament suprimida per no poder-la controlar. S’han posat en pràctica mètodes d’aparell dràstics, com per exemple demanar més signatures pels candidats que en el darrer Congrés Nacional, malgrat oposar-hi de forma hipòcrita. I a nivell electoral, hem anat de patacada en patacada malgrat el triomfalisme existent. Som el darrer grup de l’ajuntament i ningú a pres responsabilitats ni plantejat un model alternatiu de ciutat.

A la candidatura de fa quatre anys ens ha tocat el paper de fer d’oposició i ho hem fet en solitari malgrat que ara apareixerà algun oportunista. Per això, ja us avanço que hem tornaré a presentar a la Federació de Barcelona per capgirar la situació actual. Malgrat que molts no s’ho creuen, jo sí que em crec que Barcelona ha de ser capital en l’avançament cap a la independència.

Aixecada de barreres al peatge de Vilassar

Des de la secció local d’Esquerra convidem a tots els vilassarencs i vilassarenques, a totes les entitats, les associacions i els partits polítics municipals a participar i col·laborar en l’aixecada de barreres del peatge de Vilassar que tindrà lloc avui divendres 4 de juliol a les 4 de la tarda. Ens trobarem a l’aparcament de l’Illa Fantasia per a dur a terme un acte ple de civisme i amb totes les autoritzacions necessaries.

Aquest acte té un caire eminentment reivindicatiu per a recuperar un deute històric, ja que el peatge de Vilassar ha estat amortitzat amb escreix des de fa massa temps, i ja és hora d’obtenir-ne la gratuïtat. Esquerra Republicana de Catalunya porta ja temps treballant al respecte i ara en tenim el resultat ben a prop. Ara ens cal, més que mai, que la societat s’afegeixi a aquesta reivindicació i doni suport a la nostra iniciativa. La mobilitat del baix Maresme és un punt important per a Esquerra, i és en aquest sentit en què estem avançant vers tres objectius: millorar el transport públic, pacificar la N-II i aconseguir la gratuïtat del peatge de Vilassar. Al document adjunt hi trobareu més informació.

Per tot això us esperem a les 4 de la tarda a l’aparcament de l’illa fantasia.

Què volen aquesta gent?

Avui he llegit la notícia que el Banc Mundial ha comprat el 10% de Mixta Àfrica via l’IFC –International Finance Corporation. Per si no coneixes Mixta Àfrica, dir-te que és una promotora immobiliària filial de Renta Corporación i està presidida per Josep Piqué i amb accionistes com Morgan Stanley. Caram, caram. Des de quan la missió del Banc Mundial del Rato inverteix en immobiliàries especuladores a l’Àfrica?, creia que la seva funció era, com diu el seu web: “treballem per un món sense pobresa”. Ja ho sé que criticar el sistema capitalista és lleig i obsolet per molts però… almenys que cuidin les formes aquests hipòcrites i no ens posin tant fàcil la crítica. Es clar que si Piqué i Rato, entre d’altres, són els que han d’acabar amb la pobresa al món….

viscA Barcelona, una campanya cutre

La darrera campanya de l’Ajuntament de Barcelona amb l’eslògan “ViscA Barcelona” és d’una originalitat més que dubtosa. De fet és copiada de la feta el darrer any per un altre municipu més petit o la de l’Avui de fa un parell d’anys amb el “ViscA Catalunya”. El creatiu que l’ha feta realment s’ha embutxacat els cales amb la creativitat d’altres, ell ho anomenarà benchmarking, jo ho anomeno plagi mediocre. Però el pitjor no és la grisor dels orígens de la campanya, el pitjor és la resposta a la pregunta que el creatiu i l’Ajuntament s’haurien de fer: que comunica? Quin missatge aporta? Rés! Absolutament rés i, conseqüentment, contradiu la llei vigent.

L’ajuntament de la capital hauria de vigilar i tenir més cura del que fa amb els diners de tots els barcelonins. Els temps no estan ni per fer guies de carrers de Barcelona amb la foto de l’alcalde ni per fer campanyes absurdes. Feu bé la feina i no us caldran campanyes absurdes d’autobombo. És vergonyós!

Acte central d’EI

Ja només faltava la 3a hora d’espanyol!!!

Esquerra independentista denuncia l’aplicació imminent de la 3a hora de castellà i recorda al PSC que si tira endavant el Govern es quedarà en minoria

Esquerra independentista denuncia que el Departament d’Educació de la
Generalitat de Catalunya insta als centres educatius a certificar fins el 13 de juny que faran la tercera hora de castellà que preveu el decret del Ministeri d’Educació espanyol de finals de 2006. En les instruccions enviades el 31 de març a tots els centres, Educació obliga les escoles a especificar com aplicaran la tercera hora en llengua castellana, i els adverteix que si no compleixen no tindran autorització per tirar endavant el projecte lingüístic de l’escola.

Esquerra independentista denuncia aquest atac frontal del Departament i el Ministeri a l’autonomia dels centres que trenca el pacte que ERC i PSC van signar i constata que una vegada més es certifica la deslleialtat dels socialistes catalans vers el país i la seva subordinació als interessos del PSOE.

Esquerra independentista ha manifestat reiteradament la necessitat de
millorar i actualitzar el Pacte d’Entesa i marcar les línies vermelles del mateix al PSC. Per Esquerra independentista l’aplicació de la tercera hora és una ruptura de l’acord subscrit entre els tres socis que requereix d’una ràpida rectificació i recorda que si la seva aplicació tira endavant el Govern es quedarà en minoria.

Finalment reiterem la necessitat de l’aprovació d’una nova llei de
política lingüística que completi la immersió lingüística a la secundària, que comprometi a les persones immigrades amb l’aprenentatge del català, i que promogui l’ús del català a l’etiquetatge, al cinema, a la justícia, als mitjans de comunicació i en tots els àmbits on està discriminat.

Aquesta llei s’ha de redactar amb la participació d’agents públics i
privats.

Esquerra independentista omple de gom a gom l’Estació de França pel canvi de rumb a ERC

Esquerra independentista omple de gom a gom l’Estació de França pel canvi de rumb a ERC

Veure la galeria d’imatges de l’acte

Veure la crònica de l’acte de TV3

Sota el lema “Junts Podem, Junts Guanyarem” més de mig miler de militants d’ Esquerra Republicana s’han donat cita a l’acte central de campanya d’Esquerra independentista en un ambient compromès, festiu i optimista. Entre els assistents a l’acte s’hi ha pogut veure al MH Heribert Barrera, ex-secretari general d’ERC i ex-president del Parlament de Catalunya i l’escriptor Enric Vila.

Les intervencions polítiques han anat a càrrec de Jaume Renyer, candidat a la Presidència, Uriel Bertran, candidat a la Secretaria General, l’economista  Elisenda Paluzie, el jurista i escriptor Hèctor López Bofill i el portaveu d’EI de Barcelona, Francesc Sánchez.

Jaume Renyer, ha insistit en la necessitat que el proper Congrés d’ERC afronti “un triple canvi: un canvi ideològic que recuperi i actualitzi el republicanisme com a element ideològic propi i genuí; un canvi estratègic centrat al voltant de l’exercici del dret a decidir; i un canvi de lideratges, cap a una direcció col·legiada amb capacitat de lideratge polític i energia renovada”.

Per la sev banda Uriel Bertran, ha manifestat que “la nostra generació no té por a res” i “saltarem la paret que ens separa de la nostra llibertat”. També s’ha mostrat convençut que “Esquerra independentista és el canvi conciliador i necessari que pot esdevenir majoritari” i “l’únic que pot guanyar al continuïsme”. També s’ha mostrat sorprès que “amb la feinada que cal fer ara per rellançar ERC hi hagi candidats que creguin que es pot ser President a mitja jornada o Secretari General a 600 Km de distància”.

Elisenda Paluzie, ha manifestat que “amb la victòria d’Esquerra independentista ERC plantejarà la reducció substancial de l’espoli fiscal al govern de la Generalitat i el Concert Econòmic pel 2010″ i Hèctor López Bofill s’ha compromès a que “ERC marqui i difongui un full de ruta seriós i pautat cap la independència”.

Què farem del 8 al 14 de juny si esquerra independentista guanya el congrés?

Una pregunta que sempre em fan a totes les presentacions de la candidatura d’Esquerra independentista és què farem l’endemà de les votacions si en Jaume Renyer i jo mateix sortim escollits com a President i Secretari General el proper dissabte 7 de juny.

Dins els nostres objectius de transparència passo a exposar el mètode de treball que aplicarem la setmana del 7 al 14 de juny, dia en què es votarà finalment la ponència política i la resta de l’Executiva Nacional.

1. Declarar formalment que el canvi ha guanyat a ERC, tant a nivell polític  com de lideratges.

2. Obrir converses amb les altres candidatures amb dos objectius; consolidar el canvi polític i conformar el millor equip de persones per rellançar ERC i recuperar la unitat.

- Per consolidar el canvi polític obrirem converses amb Reagrupament.cat, Gent d’Esquerra i ERC futur i treballarem per elaborar una nova Ponència política  que incorpori  les esmenes que ha presentat Esquerra independentista, l’esmena a la totalitat de Reagrupament i les propostes que generin consens de la ponència ja presentada.

- Si la Comissió Redactora de la ponència oficial, nomenada per l’actual direcció, bloqueja el canvi polític i no accepta la redacció d’una nova ponència portarem a votació el conjunt de les nostres esmenes al Congrés i buscarem el màxim de complicitats per aprovar-les.

3. Per conformar el millor equip de persones i recuperar la unitat dins d’ERC seguirem dos criteris.

- Partirem de la necessitat d’escollir una Executiva Nacional paritària entre dones i homes i amb les persones més preparades per cada un dels càrrecs a ocupar. Traslladarem aquesta determinació a la resta de candidatures.

- Si hi ha un acord global sobre la nova ponència política demanarem a la resta de candidatures que proposin a companyes i companys per tal de ser incorporats a l’Executiva Nacional. Aquestes companyes i companys han de tenir un perfil de renovació  i es respectarà el resultat de cada candidatura quan al nombre de companyes i companys a proposar.

- Si no hi ha un acord sobre la ponència política abans del dia 14, esperarem a les votacions de les esmenes d’Esquerra independentista al Congrés Nacional per verificar la voluntat de canvi del partit, i poder  conformar els equips de direcció amb els mateixos criteris abans exposats.

4. Farem públiques les línies vermelles als altres membres del Govern de la Generalitat perquè aquest sigui ambiciós i lleial a Catalunya, i donarem a conèixer la data en què la militància decidirà en assemblees territorials la continuïtat o no d’ERC al govern.

5. Presentarem una resolució al Parlament de Catalunya si el TC retalla l’Estatut per poder convocar una nova consulta popular a favor del dret a decidir.

6. Traçarem el full de ruta d’ERC per negociar el nou model de finançament que retalli substancialment l’espoli fiscal, i fomentarem una política d’utilització racional del territori i dels recursos naturals  amb la oposició des del Govern al transvasament de l’Ebre, al Quart Cinturó  i a l’actual projecte de MAT.

7. Donarem a conèixer a tota la ciutadania les condicions per participar en el Govern de la Generalitat la propera legislatura: la convocatòria d’un referèndum sobre el Concert Econòmic si aquest no és acceptat per l’Estat, la nova llei de política lingüística i l’aprovació de la llei de referèndums. Si aquesta agenda no és acceptada per una majoria de diputats al Parlament de Catalunya ERC es quedarà a la oposició.

Puigcercós no te’n vagis cap a la dreta!

Que en Carretero no te complexes a l’hora d’anomenar extremistes a la gent clarament d’esquerres és una obvietat però no m’esperava que a en Joan Puigcercós li delatés la mateixa sinceritat. En el seu darrer llibre, bé millor dit, en el darrer llibre que li van fer dos periodistes ell es declara hereu de Clinton, Blair i Sarkozy autodesignant-me com un com un socialdemòcrata que assumeix la “correcció liberal”. Si no teníem prou amb la dilució que fa l’actual direcció nacional del discurs i, sobretot, a la seva pràctica, independentista ara volen virar cap a posicions de dreta clara.

Toni Blair va ser defenestrat del seu lideratge del Labour Party per aigualir el seu discurs d’esquerres i apropar-se a les tesis neoliberals nord-americanes i d’Aznar, o que no recorda les Acores? Aquest apropament ideològic va generar nombroses revoltes internes al seu partit i del seu grup parlamentari fins fer-lo sortir per la porta del darrera i regalant les properes eleccions als conservadors de Cameron.

Sarkozy és ara un referent per a nosaltres? Un populista mediocre que ha estat capaç d’enfrontar-se de forma xulesca a les classes populars i mitges franceses, aplicant el corró de les polítiques de dretes?

I Clinton? Qualsevol analista de mig nivell sap que els demòcrates i els republicans equivaldrien a partits de dreta i dreta extrema a Europa respectivament. Si alguna cosa destaca a les polítiques de Clinton o de qualsevol president americà és la seva capacitat per mantenir l’estat del benestar a nivells testimonials. O és que el somni americà no és més que la defensa extrema de la promoció de l’individu dins la selva mercantil?

Amb aquests tres referents m’has decebut molt Joan, podia dubtar de la fermesa del teu discurs nacional però ara ja dubto del teu discurs social també. Que queda doncs del concepte d’esquerra nacional? Passem a dir-nos liberals nacionals? Ups no que aquest ja l’ha registrat la Esperanza Aguirre.

Tornem a endollar Esquerra