Gràcies per la vostra existència

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Com a president de l’assemblea d’EI del passat dissabte em va tocar agrair finalment l’assistència de la gent a l’assemblea, i enlloc d’això vaig cometre el lapsus d’agrair l’existència. Fet que va fer que tothom rigués molt. Suposo que em va trair el subconscient i el relaxament pel bon funcionament de l’assemblea. Però al moment vaig dir que també valia, i és ben cert. Gràcies a l’existència d’EI avui molta gent encara creu que Esquerra té una gran oportunitat d’allunyar el govern català de la submissió a l’espanyolisme del PSOE. I és així, l’existència d’EI és l’única oportunitat que queda a Esquerra per tornar a ser allò que érem: un partit d’esquerres i independentista desacomplexat que té com a objectiu la independència dels Països Catalans per sobre de l’actual obsessió d’estar al govern, malgrat estigui presidit pel PSOE. Com titulava l’assemblea “Torna l’independentisme, Torna Esquerra Republicana”.

1a Assemblea Nacional d’Ei

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El passat dissabte varem celebrar a Barcelona la 1a Assemblea d’Esquerra Independentista a nivell Nacional a on estaven convocats tots els afiliats. L’assemblea es va celebrar a la sala gran de l’hotel Acebi i es va emplenar de gom a gom. Un cop debatudes les esmenes es va aprovar amb 1 únic vot en blanc i cap en contra la ponència presentada que marcarà la nostra estratègia a curt i mig termini.

Aquesta ponència es concreta en 6 punts principals:

1. En el cas que el PSC imposi al govern de la Generalitat el sí al model de finançament que proposa el PSOE, ERC ha de passar a l’oposició, deixar el govern de la Generalitat i denunciar públicament la traïció del PSC als interessos del poble de Catalunya.

2. Rebutjar el model de finançament que proposa el govern central perquè no redueix el dèficit fiscal de més de 22.000 milions d’euros, ni ens permet afrontar la crisi amb garanties.

3. L’estratègia d’aliança amb el PSC s’ha esgotat. ERC no pot formar part de cap govern amb partits d’obediència espanyola i ha de condicionar qualsevol futur acord de govern al exercici del dret de decidir i el concert econòmic.

4. Al Congrés de Diputats ERC ha d’activar el conflicte polític amb l’Estat espanyol per defensar els nostres drets socials i nacionals rebutjant qualsevol pacte a la baixa.

5. Tornar amb la gent i treballar al costat de la societat civil i els moviments populars en defensa dels nostres drets com a poble, contra l’espoli fiscal i la justícia social i per un medi ambient sostenible.

6. Difondre entre la societat catalana el nostre full de ruta cap a la independència i el model d’Estat lliure, social i democràtic que defensem.

Esquerra independentista fa una crida a la militància d’ERC a afegir-se al moviment de canvi que representa Esquerra independentista, i anima a tots els adherits a treballar en el dia a dia del partit, amb honestedat i fermesa, per fer realitat des d’avui mateix el projecte de canvi estratègic en cadascuna de les seccions locals d’Esquerra Republicana. I constata que no te previst entrar a l’Executiva Nacional.

Aquesta setmana la Iraultza fa 4 anyets

Aquesta setmana vam fer festa grossa, la meva filla “gran”, la Iraultza, ha fet 4 anys i aquesta ha estat de lluny la notícia més important de la setmana. Iraultza en basc vol dir revolució, però val a dir que no la definiria pas com una nena arrauxada, potser li hauria escaigut més a la Isona, la meva filla “petita”, més aquest nom. Casa nostra ha esdevingut un boulevard de la Hello Kitty i tota la família plegada ho vam celebrar, únicament va fallar el padrí, però amb motius justificats.

El temps passa ràpid, però en moments així un se n’adona de que és realment important a la vida i el feliç que és.

Montilla ens està enfonsant

El president de Catalunya està enfonsant el país i les expectatives dels partits que conformen el tripartit. La creació del tripartit s’ha venut com una opció per créixer en cotes de sobirania nacional i avançar en matèria social. No s’ha aconseguit cap dels dos objectius. És més, probablement em reculat.

Si l’objectiu d’aquell pacte era arrossegar el PSC cap a posicions més decididament catalanistes, aquest no ha reeixit. Mutilació de l’Estatut, la  normalització lingüística, lluny de consolidar-se, ha rebut subtils però ferotges atacs del govern “amic” del PSC-PSOE en forma de terceres hores de castellà que s’estan aplicant de facto a moltes escoles segons els mateixos professors, un model de finançament que no es tanca i unes seleccions que continuen sense existir són alguns exemples.

Qui a mogut qui cap a les seves posicions? Aquesta és la pregunta que ens hauríem de fer i, sobretot, plantejar-ne la solució. Com deia el president d’Esquerra en campanya electoral de les europees, Joan Puigcercós, els diputats del PSC no han estat útils per Catalunya i que el PSOE és enemic de Catalunya. Què estem fent doncs pactant amb el PSC-PSOE? És còmic veure que els mateixos membres del PSC-PSOE no tenen cap dubte que són una mateixa cosa, començant pel Montilla i continuant pel Zapatero, i únicament Esquerra ens entossudim en dir que són realitats diferents. Si no volem veure la realitat, malgrat que ens la posin davant dels ulls… com podem escollir la millor estratègia?

Els socialistes no enganyen, som nosaltres que ens volem enganyar. Fins que no posem remei continuarem perdent vots i l’independentisme s’afeblirà als Països Catalans. Hem retrocedit als nivells electorals del 1999 i, pitjor encara, com pretenem guanyar la Generalitat si no ens voten ni 1 de cada 10 electors.
Com diu el nostre president Montilla. Fets i no paraules.

Valoració dels resultats de les eleccions europees

Esquerra Independentista
Valoració dels resultats de les eleccions europees –

09/06/09

Arran els resultats de les eleccions europees celebrades el passat diumenge 7 de juny Esquerra independentista, moviment de base d’ERC, vol manifestar el següent:
1. Volem felicitar en primer lloc a l’Oriol Junqueras, al conjunt de la militància i a la resta de partits de la coalició de l’Europa pels pobles per haver revalidat l’eurodiputat. Així mateix li desitgem a l’Oriol els millors èxits en aquesta nova etapa que ara comença.

2. Els resultats d’ERC confirmen la tendència a la baixa del nostre partit iniciada l’any 2006, quan es va tornar a formalitzar l’estratègia d’aliances amb el PSC-PSOE, un partit subordinat a Madrid com ho demostren cada dia els seus 25 diputats al Congrés espanyol. Hores d’ara, tot allò que és fonamental per a Catalunya, per al seu progrés i per fer front a la crisi, com posar fi a l’espoli fiscal, continua encallat per la subordinació del PSC al PSOE.

3. ERC ha perdut 70.000 vots a Catalunya (-28% del total de l’any 2004), i ha tornat als resultats de fa deu anys, pràcticament igualant els de les eleccions europees de 1999 (175.000 vots). En aquests darrers tres anys hem esgotat tot l’augment de vots del cicle de creixement dels anys 2003-2004. Al País Valencià hem perdut 6000 vots (-40% del total de l’any 2004) i a les Illes s’han mantingut els resultats.

4. El PSC també ha perdut en aquestes eleccions més de 200.000 vots. En aquest sentit, queda clar que l’estratègia de pacte amb el PSC encaminada a aconseguir captar vot del seu electorat no ha funcionat. El transvasament de vot entre PSC i ERC mentre governem junts és inexistent. Només si ens distanciem i ens diferenciem d’aquesta opció subordinada a Madrid -com també de l’autonomisme que encara mena CiU-, podrem recuperar, entre centenars de milers de votants d’esquerres i independentistes que s’abstenen, el nostre suport social.

5. Lamentem, una vegada més, l’alta abstenció d’aquestes eleccions que són una evidència més de la distància i l’apatia del conjunt de la ciutadania vers la política. Aquest diumenge l’abstenció ha marcat un nou màxim a Catalunya i alhora s’han multiplicat per 5 els vots en blanc i nuls.

6. Les eleccions europees constaten, una vegada més, que ERC és el pal de paller de l’independentisme d’esquerres i democràtic al nostre país i la millor eina per construir l’Estat propi. En aquest sentit, animem a la gent independentista, d’esquerres i republicana dels Països Catalans a sumar i treballar per fer créixer ERC i promoure els necessaris canvis d’estratègia.

7. Per tal d’aprovar un renovat projecte de canvi per a rellançar ERC, Esquerra Independentista ha convocat a tots els seus adherits el dissabte 20 de juny a una assemblea general que es celebrarà a la ciutat de Barcelona. En aquesta assemblea es discutirà i aprovarà la ponència: “Torna l’Independentisme, torna Esquerra Republicana”.

Esquerra Independentista. Països Catalans, 09 de juny de 2009

L’única lluita que es perd és la que s’abandona

Esquerra Independentista lamenta profundament la baixa de Joan Carretero com a militant d’ERC. De la mateixa manera, considerem que és un error l’expedient que la direcció ha decidit obrir a l’ex conseller. Les diferències entre companys de partit s’han de resoldre a partir del diàleg, la generositat i la conciliació. Marxar o convidar a fer-ho no és, ni serà mai, la solució. Les estratègies polítiques canvien i les persones passen, però l’ideari i els objectius polítics romanen.

Esquerra Independentista reitera la voluntat de seguir treballant perquè les propostes de canvi que defensem esdevinguin majoritàries en el sí del partit, un objectiu que aconseguirem sense exclusions i comptant amb tothom. Perquè només amb tenacitat i amb voluntat ferma aconseguirem reconduir la formació i tornarem a ser el partit de la gent, fresc i valent, que diu les coses pel seu nom.

La situació generada durant aquestes darreres setmanes no és una bona notícia per a cap independentista. Les discrepàncies d’opinió entre companys no poden passar per sobre de l’interès comú en l’històric partit de Macià i Companys, l’eina que ens conduirà a la llibertat nacional i a la justícia social.
Esquerra Independentista

Roda de premsa d’EI a Sants

Declaracions d´Uriel Bertran, després de l´entrega de 1114 signatures

1.114 gràcies

 

 

 

 

 

 

Tot just fa una hora, Esquerra Independentista hem entrat per registre de la Seu Nacional d’Esquerra 1.114 signatures -moltes més de les necessàries-, perquè es convoqui el referèndum intern sobre el finançament, una vegada es conegui la proposta definitiva del govern espanyol.

Des d’Esquerra independentista estem convençuts que aquest referèndum sobre el finançament és una oportunitat d’or perquè ERC es reforci de cara les eleccions europees. Així ens podrem  presentar amb el partit unit i rebutjar tota la militància, la misèria de finançament que ens vol fer empassar el govern espanyol. Quan Catalunya pateix un espoli fiscal de més de 22.000 milions d’Euros, hem de dir prou i exigir el concert econòmic i la independència política.

La direcció, com marca l’article 31 dels estatuts d’Esquerra, haurà de convocar un referèndum intern a on tots i cadascun dels militants podrem dir la nostra. Esquerra tornarà, un cop més, que és un partit radicalment democràtic cop no hi ha altre als Països Catalans. I això ha estat possible gràcies als 1.114 que s’han fet seva aquesta proposta. Moltíssimes gràcies a tots i totes els que haveu signat!

A ERC no hi sobra ningú, el que necessitem són més militants i votants

En el darrer Consell Nacional d’ERC es van sentir veus que demanaven a qui no estigués d’acord amb l’actual direcció d’ERC que marxés del partit. Pel cap baix, el 63% de la militància que no va votar l’actual equip directiu. Un error per part de qui, alhora, demana unitat interna. ¿Com es pot voler construir la unitat i alhora convidar a marxar més de la meitat de la militància? ¿Quina voluntat real hi ha per part de la direcció d’aconseguir una veritable unitat fonamentada en el diàleg i el consens, si es tracta així la discrepància? És que quan Puigcercós i Carod van discrepar d’Hortalà, primer, i de
Colom, després, havien d’haver abandonat el partit? Cal recordar, a més, que la proposta de referèndum intern sobre el finançament va ser aprovada pel Congrés Nacional i està contemplada als Estatuts del partit. Compta, per tant, amb tota la legitimitat possible.

El partit -com el país- pateix una situació interna complexa. Aquesta situació s’ha produït arran de les discrepàncies per la diferent estratègia que proposen l’actual direcció per una banda i els sectors renovadors per l’altra, per aconseguir que ERC creixi social i políticament. L’actual direcció encara planteja que l’aliança amb el PSC i IC-V és el camí correcte per aconseguir que votants o exvotants d’aquestes dues formacions s’acostin a ERC, i ERC pugui així créixer (és el projecte de Joan Puigcercós amb la “Casa Gran de l’esquerra catalana”). D’altra banda, els sectors renovadors plantegem que el fet d’apuntalar al Govern de la Generalitat un PSC que és PSOE, és el que provoca la fugida de centenars de milers d’independentistes dels nostres rengles electorals.

A més, aquest suport polític al PSC ens impedeix denunciar amb credibilitat la seva subordinació al PSOE i, per tant, esdevé també impossible la màxima de la direcció: la voluntat de captar el vot catalanista del PSC i d’IC. Si no som una esquerra diferent i confrontada al PSC, llavors ¿perquè un exvotant decebut per la subordinació del PSC al PSOE s’acostarà a ERC, que és el company de viatge i qui atorga al subordinat PSC tot el poder? En conclusió, l’actual estratègia ha provocat que s’allunyin del partit centenars de milers de votants independentistes, i no ens ha permès captar cap votant decebut del PSC i d’IC. ERC està encotillada per aquests dos flancs i d’aquí les contínues davallades electorals que estem patint.

Defugir en aquests moments el nus gordià del problema que té ERC de desconnexió amb el seu electorat -el fet que ERC continuï apuntalant el PSC-PSOE a la Generalitat-, i, per contra, carregar els neulers en els sectors renovadors i promoure activament que abandonin el vaixell és un error. Sigui com sigui, però, val la pena recordar que els sectors renovadors és impossible que siguem els responsables de la davallada electoral d’ERC, per la senzilla raó que els sectors renovadors apareixem només després de les davallades electorals de les eleccions catalanes i municipals.

ERC, l’històric partit de Macià i Companys, tenia els anys 30 del segle passat més de 60.000 militants. Avui en som 10.000. A ERC no només no hi sobra ningú, sinó que hi falta molta, moltíssima gent, per poder aconseguir els objectius que tenim plantejats com a partit; la independència i la justícia social dels Països Catalans. Per això, fem una crida a tots els i les militants d’ERC a continuar treballant al partit que, sense cap mena de dubte, ha de menar la nostra nació a aconseguir l’Estat propi al si de la Unió Europea.

I a la direcció d’ERC li tornem a oferir diàleg i consens per abordar la negociació del finançament, permetre a la militància decidir en referèndum la posició final del partit en aquesta qüestió i, finalment, recuperar la unitat i el consens al voltant d’un projecte polític independentista, ambiciós i il·lusionador.

Esquerra Independentista